Resultats de la cerca

Malgrat la repressió, renasqueren el 1917 Organitzats a escala local, es dotaren d’un comitè executiu central que coordinava l’actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i camperols El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917 Malgrat l’existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president del consell executiu suprem, esdevingueren les cèllules bàsiques de la revolució i en possibilitaren…

El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional  Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

Fill d’un obrer metallúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals 1927-30, el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel 1941 i a major general 1943, i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna 1942-45 El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia Membre del comitè central del PCUS 1952, en fou secretari diverses vegades 1952-53 1956-60 1963 Entrà al praesidium el 1957 Del 1960 al 1964 i…

Establert a l’Estat espanyol, hi estigueren afiliats Juan Andrade, Esteban Bilbao, Andreu Nin, etc , i poc temps després es reconvertí, sota la direcció d’aquest últim, en Esquerra Comunista , pel març del 1932 Disposà d’òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet

Ampliat el seu poder legislatiu octubre del 1905, pel maig del 1906 el tsar manifestà que la seva autoritat era sempre per damunt de la de l’assemblea El consell d’estat tenia atribucions per a dissoldre la duma i no era responsable davant l’assemblea Amb aquestes dues mesures fou truncada la possibilitat d’establir un règim parlamentari a Rússia, i la duma fou limitada a una tribuna sense cap poder de decisió política Les eleccions del 1906 donaren un bloc de les esquerres molt fort, després del format pel partit demòcrata constitucional cadets, per la qual cosa la duma fou dissolta, pel…

Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França

Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…

Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968