Resultats de la cerca

El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni

Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…

Pel fet d’haver defensat, fins a morir, el pas de les Termòpiles , al capdavant d’un reduït exèrcit de 300 homes, davant les forces invasores de Xerxes, es féu mereixedor dels més alts elogis

Fill petit de Miloš I de Sèrbia, succeí el seu germà Milan II, que no arribà a regnar ni un mes Destronat perquè havia intentat de cercar l’ajut de Rússia, s’exilià, però tornà a Sèrbia el 1858 quan el seu pare recuperà el tron, i el succeí a la seva mort Emprengué una sèrie de reformes i fou assassinat pels sicaris dels Karadjordjević El succeí el seu net Milan IV, que esdevingué el primer rei de Sèrbia Milan I de Sèrbia

Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent

Succeí el seu oncle Prajadhipok Rama VII de Siam Governà sota un consell de regència fins el 1940 Morí assassinat i el succeí el seu germà Bhumipol

Succeí el seu pare, Alfred I el Gran, i reuní els regnes d’Ànglia de l’Est, Wessex i la Mèrcia occidental El succeí el seu fill Atelstà I

Fill de Teodoric III i de Clotilde, succeí el seu germà Clodoveu III, però fou un rei nominal sota el govern del majordom Pipí d’Héristal El succeí el seu fill Dagobert III

Fill de Víctor Amadeu III, de la dinastia de Savoia, i germà de Víctor Manuel II, el qual succeí Abolí la constitució concedida pel regent Carles Albert que el succeí i restablí el govern absolutista