Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Pedro Manuel
Història
Política
Polític castellà.
Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos
André Tardieu
Història
Polític centrista francès.
Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935
Andreu II Bogol’ubskij
Història
Príncep rus, fill de Jordi Dolgorukij.
Elegit príncep de Vladimir pels boiars de Suzdal’ i de Rostov l’any 1157, lluità després contra ells, amb l’ajut de les classes comerciants i artesanes, en un primer intent de superar la desmembració feudal dels principats russos Lluità contra Kíev i treballà per tal de convertir Vladimir en el nou centre polític, religiós i cultural de Rússia Fou assassinat pels boiars al seu castell de Bogol’ubov d’on li ve el renom el 1174
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
Abdülmecit I
Història
Soldà otomà (1839-61).
Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz
Rafael Gasset y Chinchilla
Història
Polític castellà.
Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica
Manuel II de Portugal

Manuel II de Portugal
© Agencia Geral de Gravura de Lisboa
Història
Últim rei de Portugal (1908-10), conegut per Manuel de Bragança.
Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep…
Filippo Turati
Història
Comunicació
Polític i publicista italià.
El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa…
Johan van Oldenbarnevelt
Història
Polític holandès.
Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques…
Sesostris I
Sesostris I
© Fototeca.cat
Història
Faraó de la dinastia XII (1971-28 aC).
Fill d’Amenemhat I, és un dels grans monarques del Regne Mitjà A causa de l’assassinat del seu pare, hagué de superar una crisi dinàstica La seva política exterior fou com la de tots els sobirans dels Regnes Antic i Mitjà, defensiva respecte a l’Àsia i ofensiva a Núbia Ja l’any 1963 aC havia ocupat gran part de la Baixa Núbia i el 1954 aC la sotmeté definitivament hi establí una sèrie de guarnicions i començà a exercir un control sobre l’àrea compresa entre la 2a i la 3a cascada, el regne de Kuš A l’interior, explotà un gran nombre de pedreres Wādī al-Ḥammāmāt, Hatnub, ‘Aswān, etc i de mines…