Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Imre Thököly

Imre Thököly
© Fototeca.cat
Història
Patriota hongarès.
Es distingí en la lluita per la independència contra Àustria El 1678 es posà al capdavant d’un exèrcit, constituït per refugiats residents a Transsilvània, que aconseguí d’ocupar el nord d’Hongria Ajudat per Turquia, en guerra amb l’emperador Leopold I, vencé els austríacs 1681 Es casà amb Ilona Zrínyi, vídua de Francesc I Rákóczy Després de la desfeta turca a Viena 1683, es deteriorà la seva posició i el 1685 fou empresonat pels turcs, que sospitaven tractes secrets entre ell i Leopold I Alliberat el 1688, el soldà li forní un exèrcit de 9 000 homes, que no obtingué, però, suport de la…
tractat de Küçük Kaynarca
Història
Tractat signat entre Turquia i Rússia el 21 de juliol de 1774 a la ciutat homònima del SE de Silistra (Bulgària).
Bé que, per ell, Turquia recuperà Moldàvia i Valàquia, aquest tractat marcà el començament de la decadència política i militar otomana i de l’anomenada qüestió dels Estrets
tractat de Belgrad
Història
Tractat signat l’1 de setembre de 1739 entre Rússia i Àustria d’una part, i Turquia de l’altra.
Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov
tractat de Lausana
Història
Tractat signat el 24 de juliol de 1923 a Lausana per les potències occidentals, Grècia i Turquia després de les victòries turques sobre els grecs, i que abrogà de fet el tractat de Sèvres (1920).
Grècia cedí a Turquia Esmirna, la Tràcia oriental i Anatòlia i li reconegué el control de navegació pels estrets
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat, gràcies, en…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
Carles I de Romania

Carles I. de Romania
© Fototeca.cat
Història
Rei de Romania (1881-1914).
Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats
Alexandre I de Grècia

Alexandre I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1917-1920), segon fill de Constantí I, a qui succeí —en detriment del seu germà gran, el futur Jordi II— quan fou deposat pels aliats (juny del 1917).
Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico
guerres balcàniques
Història
Campanyes militars que tingueren lloc als Balcans el 1912 i el 1913.
Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…
qüestió dels Estrets
Història
Problema que se suscità en relació amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels en conquerir Rússia la ribera nord de la mar Negra als turcs (1774).
Aquell mateix any, pel tractat de Küçük Kaynarca, Turquia hagué de permetre el pas als vaixells mercants russos, concessió que s’amplià a les altres potències pel tractat d’Adrianòpolis 1829 El 1833 Rússia signà amb els turcs el conveni de Hünkâr ×Iskelesi, pel qual la seva armada pogué emprar els estrets, privilegi que fou abolit en la convenció de Londres 1841 El tractat de París 1856 proclamà la neutralització de la mar Negra i fixà en sis els vaixells de combat russos o turcs que s’hi podien estar, limitació que fou suprimida per la conferència de Londres 1871 Durant la Primera Guerra…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina