Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
la Tarraconense
Història
Nom donat sovint pels historiadors a la província romana que tenia oficialment el nom de Provincia Hispania Citerior, creada per l’emperador August l’any 27 aC (prenent per base, modificada, l’antiga Citerior del 195 aC), amb capital a Tàrraco (Tarragona).
El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà
Teudis
Història
Rei dels visigots (531-48).
Era ostrogot d’origen i fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses Fou elegit rei pel desembre del 531, a Barcelona, on residí Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541 En canvi, després d’ocupar Ceuta a l’Àfrica, l’hagué d’abandonar el 542 Teudis, tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona ~540, el de Lleida 546 i de València 546,…
Bassi
Història
Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la Garrotxa.
bràcar | bràcara
Història
Individu d’una tribu galaica preromana que ocupava les terres portugueses de la Braga actual.
Llur ciutat principal, Bracara , fou convertida en cap del convent jurídic bràcar de la província tarraconense
convent jurídic
Història
Subdivisió provincial corresponent als districtes.
A la Tarraconense, des de l’època d’August, hi havia set convents jurídics Tarraco, Cartago Nova, Caesaraugusta, Clunia, Asturica, Lucus i Bracara
Luci Emili
Història
General romà.
L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa
Requiari
Història
Rei dels sueus (448-457).
Fill i successor de Rèquila Cristià, s’alià amb el general romà Basili contra els bagaudes de la Tarraconense, territori que envaí el 455, després de no reconèixer Avit com a emperador L’aliat d’aquest, el rei got Teodoric II, el derrotà i féu empresonar
‘Abd al-‘Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Primer valí d’Al-Andalus, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis…