Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jofre de Rocabertí i de Fenollet
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VI).
Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual participaren…
Il’a Grigor’evič Erenburg
Il’a Grigor'evic Erenburg
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Comunicació
Escriptor, publicista i activista social soviètic.
El 1908 emigrà a París per raons polítiques hi escriví Stikhi ‘Versos’, 1910 Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novelles i articles periodístics, és principalment un poeta Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito ‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922 Trest D E ili Istorija gibeli Jevropy ‘El trust DE o la Història de la caiguda…
Darios I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (521-486 aC).
Fill d’Histaspes, sàtrapa de la Pàrtia Segons la inscripció de Behistum, pujà al tron després d’haver donat mort al mag Gaumata, que es feia passar per Bardiya, germà de Cambises Diversos governadors que cobejaven el poder suprem es rebellaren, però entre el 520 i el 519 Darios aconseguí de sotmetre les províncies d’Elam i Babilònia, entre altres Fermament establert en el tron, volgué expandir el seu imperi, tanmateix sense gaire èxit el 514 conquerí la Tràcia oriental, però fracassà en el seu intent de sotmetre els escites Per un altre costat, les guerres mèdiques, que s’iniciaren el 498 a…
Ponç de Santapau i de Saguàrdia
Història
Senyor de Santa Pau i de Finestres (Ponç IV de Santapau).
Fill d’Hug II i de Marquesa de Saguàrdia Anà a Sardenya amb deu cavallers armats 1334 Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca 1343-44 Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller 1347 Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília 1349 Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians Nomenat capità de l’…
Pere Ferrandis d’Híxar
Història
Fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la…
Horatio Nelson
Història
Almirall anglès.
Fill d’un pastor anglicà, el 1770 entrà com a guardiamarina a les ordres del seu oncle, el capità Maurice Suckling Viatjà en vaixells mercants i en missions exploratòries a l’Àrtic i, malgrat haver passat dos anys a terra sense feina, el 1779 fou nomenat capità La carrera naval de Nelson començà de fet el 1793 durant la guerra contra la república francesa A Nàpols conegué lady Hamilton, muller de l’ambaixador anglès, que esdevingué la seva amant En un desembarcament a Còrsega perdé un ull, però en la batalla del cap de San Vicente la seva intelligent decisió atorgà la victòria a la flota…
croada

Les croades: de la primera a la tercera
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…