Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Li Shimin
Història
Emperador de la Xina (626-649).
Considerat fundador de la dinastia Tang , frenà les temptatives d’expansió turca i restablí el protectorat xinès sobre els regnes de l’alta Àsia Fou administrador i protector de les lletres i del budisme i reformà el codi xinès
Giambattista Lorenzo Bogino
Història
Comte de Bogino.
Home d’estat piemontès Primer secretari de Carles Manuel III 1742, procurà conservar l’aliança amb Maria Teresa d’Àustria esquivant les temptatives borbòniques d’atreure el Piemont vers la seva política d’expansió a Itàlia Fou ministre d’estat 1750
Beremund II de Lleó
Història
Rei de Lleó (982-999).
Fill d’Ordoni III, i proclamat rei pels gallecs aixecats contra Ramir III, aconseguí d’imposar-se ajudat per Almansor, amb el qual pactà Les seves temptatives per a desprendre's de les tropes califals provocaren diverses expedicions de càstig d’Almansor
Megacles
Història
Noble atenès, membre de la família dels alcmeònides.
Participà activament en la caiguda de Pisístrat 566 aC resistí les temptatives de Ciló d’emparar-se de la ciutat i féu occir els partidaris d’aquest, que s’havien refugiat en un temple Per aquest motiu, ell i els seus familiars foren exiliats d’Atenes
Tiburcio Carías Andino
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador hondureny.
Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix
Parmenió
Història
Militar
General macedoni.
Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar
Luci Tarquini
Història
Darrer rei de Roma (534-510 aC).
Fill o nebot de Tarquini Prisc, aconseguí el regne en morir Servi Tulli Perseguí els senadors, oprimí el poble i afermà l’hegemonia de Roma damunt els altres pobles del Laci Embellí la ciutat, però, a causa d’una ofensa feta pel seu fill Sext a Lucrècia, muller de Tarquini Collatí, hagué d’abandonar l’urbs i no hi tornà mai més, malgrat les diverses temptatives que efectuà amb els de Tarquínia, amb Porsenna, etc per tornar-hi
Anna I de Bretanya

Lluís XII de França i Anna de Bretanya en una miniatura de Remedes de L'Une et L'Autre Fortune (1503)
Història
Duquessa sobirana de Bretanya (1488) i dues vegades reina de França, filla i hereva de Francesc II, darrer duc de Bretanya.
Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França
Nabis
Història
Rei d’Esparta.
Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC
guadamassiler
Història
Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614,…