Resultats de la cerca

Fill del ric home castellà Manrique de Lara, senyor de Molina i Mesa, i d’Ermessenda I de Narbona Heretà el vescomtat de la seva tia Ermengarda I de Narbona malgrat una certa oposició del comte de Tolosa i gràcies a la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó Es casà amb Sança, germana del rei Sanç VI de Narbona i vídua del vescomte Gastó V de Bearn En morir, la seva tia deixà el vescomtat al seu fill Eimeric III Fou germà d' Elvira de Lara , comtessa d’Urgell

Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona

Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214

Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I

Fill de Jordi IV, la seva tia i regent Rusudana proporcionà la corona al seu fill David V A la seva mort 1245 David VI fou coronat pels nobles i els mogols i governà juntament amb el seu cosí, l’un a la Geòrgia oriental i l’altre a l’occidental Participà en l’ocupació de Bagdad 1258, en l’expedició a Egipte 1260 i en les lluites internes dels mogols, contra Batu Kan

Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra

El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona

Com a regent de l’emperadriu Judit, tia seva, governà des del 1917 el 1928 assumí el títol de negus, i el 1930 fou coronat emperador Obtingué l’ingrés d’Etiòpia a la Societat de Nacions 1923, abolí l’esclavitud 1924, promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders 1931 i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país 1935 S'exilià a Londres i, recuperat el tron amb l’ajut britànic 1941, modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme El 1960 hagué de fer cara a un cop d’estat Fou destituït pel setembre del 1974, acusat de corrupció…

Fill pòstum de l’infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca , que es casà amb el seu parent Felip d’Ibelin, senyor d’Arraf

Fill d’Íñigo, marquès del Vasto, i de Laura Sanseverino General al servei del seu cosí Ferdinando Francesco d’Ávalos , a la mort del qual 1525 heretà el marquesat de Pescara La seva intervenció prop d’Andrea Doria fou decisiva perquè aquest passés al servei de l’emperador Carles V Com a marquès del Vasto 1536, comandà les tropes en la campanya contra Tunis Fou governador de Milà 1538-46 Humanista i poeta, es casà amb Maria d’Aragó, neta del rei Ferran de Nàpols, i ambdós foren protectors d’artistes i literats com Tizià, Pietro Aretino, que els dedicà algunes obres, i Iacopo Nardi En morir…