Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
prussianisme
Història
Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.
Imitat per molts militars estrangers, pels èxits bèllics de Prússia al s XIX, fou típic de les tropes alemanyes fins el 1945
Joan II Comnè
Història
Emperador bizantí (1118-43).
Fill i successor d’Aleix I Comnè, fou un típic emperador soldat Eliminà definitivament els petxenegs 1123, imposà la sobirania imperial a Sèrbia 1124 i dictà als hongaresos el tractat de Bracinevo 1126
abató
Història
Escolà que en algunes abadies i col·legiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada.
Al s XV era típic a la collegiata de Sant Feliu de Girona, però a causa de certs abusos fou suprimida la paròdia Era anàloga a la del bisbetó, més pròpia de les catedrals
Wenzel Anton de Kaunitz
Història
Estadista austríac, comte i després (1764) príncep de Kanitz-Rietberg.
Fou canceller 1753-92 sota els regnats de Maria Teresa, Josep II i Leopold II, en l’època més brillant de la casa d’Àustria Intentà, endebades, de recuperar Silèsia, i participà en el primer repartiment de Polònia 1772 En política interior fou un representant típic del despotisme illustrat
Manuel Planas i Casals
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104837.jpg)
Manuel Planas i Casals
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué
flagel·lació
Història
Càstig consistent a donar un nombre determinat d’assots a un delinqüent real o presumpte.
És una de les penes més antigues i generalitzades en tots els països assot En les religions de misteris era un acte ritual, lligat sobretot als ritus de la iniciació L’ascesi medieval cristiana convertí la flagellació feta a si mateix, amb les deixuplines, en un mitjà de mortificació i de penitència En fou un cas típic el dels flagellants flagellant Iconogràficament, la flagellació de Crist ha estat un tema conreat pels artistes Hom pot destacar-ne la pintura de Lluís Borrassà Musée Goya, Castres, la de Fra Angelico convent de San Marco, Florència, etc
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Arqueologia
Història
Militar
Militar i arqueòleg.
Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…
Giacomo Girolamo Casanova
Giacomo Girolamo Casanova en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i aventurer venecià.
Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves…
Horemheb
Representació d’Horemheb en un relleu del temple de Luxor, a Egipte
© Fototeca.cat
Història
Darrer faraó de la dinastia XVIII.
De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay com ho demostra, entre d’altres, el fet que…