Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
Màxim Tirà
Història
Emperador romà usurpador proclamat el 409 a Barcelona per les tropes.
Vençut el 411 per les tropes del legítim emperador, Honori, fou reproclamat vers el 418 i vençut, finalment, a Bracara Braga i executat 422 Féu encunyar moneda a nom seu, a Barcelona, amb les lletres SMBA Sacra Moneta Barcininensis En baté d’argent síliqua i de bronze de dos tipus i valors diferents
Corberan d’Alet
Història
Militar
Militar.
Fou nomenat senescal per Andrònic II Paleòleg en les negociacions prèvies a l’expedició de Roger de Flor Comandà la infanteria a les victòries d’Aulax i de l’Artaqui Assetjada la ciutat de Tira pels turcs, Corberan d’Alet els derrotà i morí d’una fletxa al cap en emprendre llur persecució
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica…
Hieró II de Siracusa
Història
Tirà de Siracusa.
Guerrejà contra els mamertins de la Campània Durant la primera guerra púnica s’alià amb Cartago, però després 262 aC ho féu amb Roma Durant el seu regnat —vers el 275 aC aconseguí la reialesa— Siracusa assolí una gran prosperitat
Aristàgores
Història
Tirà de Milet.
Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495
Clístenes
Història
Tirà de Sició.
Pertanyia a la família d’Ortàgores, que havia establert la tirania amb la collaboració del sector jònic de la ciutat A la primera guerra Sagrada lluità a favor de Delfos i contra Crisa Establí els jocs pitis a Sició
Polícrates
Història
Tirà de Samos.
Amic de Pisístrat i del faraó d’Egipte, intentà de transformar les bases de l’organització política i social de l’estat Protector dels poetes i impulsor de les obres públiques, volgué crear un imperi samiota a les Cíclades, però no ho aconseguí Aliat dels perses contra Egipte, fou traït i morí a Magnèsia, crucificat
Teró d’Agrigent
Història
Tirà d’Agrigent.
De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar
Acròtat
Història
Noble espartà, fill de Cleòmenes II d’Esparta.
Contribuí a la defensa d’Agrigent, atacada per Agàtocles, tirà de Siracusa, a Sicília