Resultats de la cerca

Comandats, sobretot, per Críties l’oncle de Plató i Teramenes, els Trenta es feren tristament famosos per les seves persecucions ferotges dels partidaris de la democràcia i també per les venjances comeses contra llurs enemics personals, amb l’ajut de la guarnició espartana d’Atenes Després d’un any de domini, foren abatuts en una revolta, en la qual participà decisivament Trasibul

Fou deixeble de Sòcrates Quan Lisandre prengué Atenes 404 fou designat com un dels trenta tirans que governaren la ciutat dins un règim de terror Morí en lluita contra Trasibul, que reeixí a restablir la democràcia Hom en coneix pocs fragments de l’obra literària, que fa pensar en la d’Eurípides

Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després

Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495

Alliberà Corint de la tirania del seu germà Timòfanes 365 Cap d’una expedició coríntia per a ajudar els demòcrates de Siracusa 345, obligà a abdicar el tirà Dionisi II el Jove 344 Assetjat per Icetes i els cartaginesos, atacà i conquerí Siracusa 343, vencé els cartaginesos prop del riu Crimisos 341 o 339 i derrotà tots els tirans de Sicília Icetes de Leontidi, Mamerc de Catània, etc Aleshores es dedicà a organitzar a Sicília una democràcia moderada sota la direcció d’un consell de sis-cents oligarques Morí envoltat de l’estimació de tothom Plutarc escriví la seva vida

Deixeble de Sòcrates i orador influent, fou políticament versàtil Collaborà en la rebellió oligàrquica de Pisandre i Antifont 411 i formà part del consell dels Quatre-cents, així com del govern democràtic que deposà el consell Participà en la batalla naval de les Arginuses 406 Després de la desfeta atenesa a Egospòtamos 405, intrigà amb els espartans, negocià la capitulació d’Atenes amb Lisandre i fou un dels caps dels trenta tirans que condemnaren a mort els demòcrates més conspicus L’oposició als excessos dels collegues, però, li valgué l’acusació de traïdor i la pena capital

Vers l’any 630, l’arcont Megacles d’aquesta família, féu matar tots els implicats en la revolta de Ciló, la qual cosa provocà l’expulsió de la família d’Atenes Més tard, des d’Esparta, lluitaren contra la tirania dels Pisistràtides i aconseguiren de portar l’exèrcit de Cleòmenes a l’Àtica i de destronar el tirà L’alcmeònida Clístenes féu una sèrie de reformes democràtiques Pèricles pertanyia a aquesta família, i, durant la guerra del Peloponès, els espartans demanaren l’expulsió de tots els seus membres, basant-se en la maledicció per la mort de Ciló Fou un dels baluards de les llibertats…

Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això foren combatuts…

En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’aristocràcia…

En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…