Resultats de la cerca

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Militant socialista, fou obligat a participar en la Primera Guerra Mundial Ferit i capturat pels russos, abraçà la causa bolxevic Tornà a Alemanya 1922 com a secretari del partit comunista alemany, que abandonà per reingressar al socialisme Exiliat durant la Segona Guerra Mundial, tornà a la República Federal d’Alemanya 1945, on fou elegit batlle del Berlín Occidental 1947 i 1951

De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del Partit Comunista…

Germà de Martín Alonso Pinzón, durant el primer viatge colombí manà la caravella La Niña En 1499-1500 tornà a Amèrica i explorà el nord del Brasil, les desembocadures de l’Amazones i l’Orinoco i part de les costes centreamericanes El 1508 tornà a les Índies amb Amerigo Vespucci, Juan de la Cosa i Juan Díaz de Solís per cercar un pas al Pacífic, que no trobaren

Participà en la fracassada revolta constitucionalista del Piemont 1821 i, condemnat a mort, fugí a la península Ibèrica, on lluità en la Guerra contra Napoleó Per l’amnistia concedida pel rei Carles Albert 1848 tornà al Piemont Fou ministre de la guerra de la República Romana 1849 De nou s’exilià a Nova York 1849-60 i en tornà per participar en les campanyes de Garibaldi del 1860, 1866 i 1867

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

Sota el comandament d’Alfonso de Albuquerque prengué part, juntament amb el seu germà Simão, en la presa de Goa 1510 i en la conquesta de Malaca 1511 Al gener del 1513 sortí de Malaca amb l’encàrrec d’iniciar relacions comercials amb la Xina, però, no havent reeixit, tornà Al setembre de l’any 1517 arribà a Canton amb l’ambaixador Tomé Pirés i realitzà la seva missió L’any 1518 tornà a Malaca i poc després anà a Portugal

Fill natural de Cristòfor Colom i de Beatriz Enríquez de Arana, se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare 1502 i hi tornà posteriorment 1509 en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d’Hispaniola Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins conjunt de prerrogatives donades per les capitulacions de Santa Fe Els seus nombrosos viatges li permeteren de formar una important biblioteca Biblioteca Capitular Colombina

Fill d’Eric V, ajudà a destronar el seu germà Eric VI i el succeí el 1320, en canvi d’un pacte amb els bisbes i els nobles Trencà el tractat i intentà de sotmetre la noblesa, però fou vençut a Gottorp i destronat 1326 El 1330, des del Mecklenburg, tornà a Dinamarca, derrotà Valdemar III i recuperà la corona El 1331 la noblesa el tornà a vèncer i el regne fou fragmentat Cristòfor II fou empresonat i morí poc temps després