Resultats de la cerca

Fou conegut també amb el nom de Don Profeit Tibbon Astrònom, matemàtic i metge, és notable per la traducció del Tractat de l’Assafea , d’Azarquiel, l’estudi, l’edició crítica i la traducció catalana del qual, obra de Josep MMillàs i Vallicrosa, constituí el quart volum de la Biblioteca Hebraicocatalana Barcelona 1933

Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon

Publicades el 1669 en traducció francesa Lettres portugaises , foren molt reeditades i imitades N'hi ha una versió catalana de Ribera i Rovira 1919

Fundà un grup vers l’any 150 dC que feu la primera traducció al xinès d’una obra budista l' Amitayus Sutra , de tendència amidista

Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional L’obra és dividida en quatre parts La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història Després d’analitzar el paper històric de la burgesia “la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”, assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció social i sistema d’apropiació individual continua sense resoldre's…

El 1930 realitzà la primera traducció íntegra de Shakespeare al castellà Edità clàssics castellans, com Lope de Vega, Quevedo i Cervantes, dels quals escriví també la biografia

Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà Aquest li dedicà la seva traducció castellana d' Il Cortegiano 1534 a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella

Fill de Melcior de Guàrdia i Mates Fou magistrat de l’audiència i maire de Barcelona 1812-13 Autor de la traducció al castellà Elementos de química , de Moneau 1788

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la …

Navegà per les costes occidentals d’Àfrica, possiblement fins a Fernando Poo i el Camerun Deixà una narració del viatge, coneguda com a Periple d’Hannó , una part de la qual es conserva en una traducció grega