Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cacic
Història
Cap indígena de les Antilles.
Aquest nom s’estengué més tard a l’Amèrica Central en general i al Perú Durant l’època colonial els cacics continuaren gaudint d’autoritat en un nivell local sobre els indis, bé que era teòricament molt limitada El càrrec es transmetia hereditàriament
referendari | referendària
Història
Dret
Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.
La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la…
Joan Agell i Torrents
Història
Científic.
Fou catedràtic de mecànica teòrica 1835 i de física experimental 1841 de l’Institut de Barcelona, i de química 1845 de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Doctor en ciències 1846 i degà d’aquesta facultat 1857, fou nomenat 1860 director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850 A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’investigació sobre…