Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
tribut
Història
Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat.
alfarda
Història
Al regne d’Aragó, tribut o exacció per a l’ús de les aigües de regatge.
En molts llocs aragonesos fou anomenat alfardon El fur aragonès De Alfardis no permetia que ningú en fos eximit, tant clergues com laics, i permetia d’executar els béns dels qui es negaven al pagament del tribut
subsidi
Història
Tribut mensual imposat pel govern carlí de Catalunya als eclesiàstics (novembre del 1837) com a contribució a les despeses de la guerra.
Per tal de recaptar-lo fou creada la Comissió del Subsidi Eclesiàstic, presidida per Bartomeu Torrabadella Des del bàndol liberal, el baró de Meer prohibí als eclesiàstics que paguessin el tribut
montazgo
Història
A Castella, tribut que, des de l’edat mitjana, pagaven els ramaders per l’usdefruit dels boscs, monts i prats dels dominis de reialenc.
El 1343 la fusió de tots els montazgos locals amb el servicio de ganados donà lloc a un nou tribut, dit de servicio y montazgo , que fou suprimit al començament del s XVII amb la creació del servei dels millones
paria
Història
Als segles XI i XII, tribut anual i a voltes mensual que els sarraïns pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a conseqüència d’indemnitzacions de guerra o reconeixement de domini.
Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors
Brenne
Història
Cap dels gals sènons.
Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'
Constantí XI Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1449-53), fill de Manuel II i d’Helena Dragases i successor del seu germà Joan VIII.
Dèspota de Mistra Morea, adquirí Clarença a causa del matrimoni 1428 amb una neboda de Carlo Tocco, comte de Cefalònia s’apoderà de Patres 1429 ocupà Grècia fins al mont Pindos i obligà el duc d’Atenes a reconèixer-li la sobirania El 1446, però, el soldà otomà Murad II envaí el despotat, que hagué de pagar-li tribut, i restablí la sobirania otomana sobre Atenes Constantí fou coronat emperador a Mistra 1449 i portat a Constantinoble per vaixells catalans Davant l’amenaça otomana sobre l’imperi Bizantí, per assegurar-se l’ajuda d’Occident feu proclamar a Santa Sofia 1452, contra el…
Boccoris
Història
Faraó saïta (720-715 aC).
Sargon II el derrotà a Rafia i hagué de pagar-li tribut Legislà contra els senyors feudals i alliberà de deutes els camperols del Delta
Andrògeos
Història
Fill de Minos, rei de Creta.
Fou mort als jocs d’Atenes Per venjar-lo, Minos imposà als atenesos el tribut anual de set joves i set donzelles destinats a ésser devorats pel Minotaure