Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Marco Berardi
Història
Bandoler calabrès, conegut per Re Marcone
.
La seva banda arribà a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de Nàpols, Pedro Afán de Ribera
Mircea I de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1386-1418).
Fill del gospodar Rodu I, estigué en lluita constant contra els turcs Prengué part 1396 en la croada de l’emperador Segimon I i perdé part de la seva independència quan Mehmet I ocupà la Dobrutja i el sotmeté a tributs
les Franqueses del Maresme
Història
Nom donat antigament als pobles de Cabrera de Mar i de Premià, al Maresme, pel fet d’ésser, almenys des del s XI, lliures de subjecció feudal.
A més, també eren francs de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs, i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV
Manuel I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1495-1521).
Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu
infançó
Història
Al regne d’Aragó, membre de l’estament militar inferior en grau al ric home.
Equivalia, aproximadament, a l' hidalgo castellà i al noble català Originàriament només hi havia l' infançó de sang o d' 'abolengo' , però després aparegueren l' infançó de carta o de privilegi franc , que era un plebeu declarat exempt pel rei del pagament de contribucions, l' infançó de població local , que ho era per concessió reial collectiva a tots els individus d’una localitat a títol de fur de població, qualitat que es perdia en abandonar la localitat, i l' infançó ‘ermunio' , que, sembla, era exempt de tributs, però no gaudia de noblesa
aljama
Història
Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.
A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament
Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Castellar i marquès de Malagón, fou rector d’un dels collegis majors de Salamanca, ocupà auditories i fiscalies de diferents tribunals i consells, i fou nomenat 1673 virrei del Perú Intentà de posar fi a la corrupció dels funcionaris, regularitzà la recaptació dels imposts, creà tributs nous i reprimí el contraban Aquestes mesures, que, d’altra banda, li permeteren de recollir fons per a l’erari reial, li guanyaren l’hostilitat dels grans comerciants de Lima, els quals aconseguiren que fos destituït el 1678 Retornat a la metròpolis, fou rehabilitat i designat membre del…
Llibre dels vuit senyals
Història
Document del 1359 que conté el règim jurídic dels orígens de la diputació del general o generalitat, i en el qual són compilades les normes i la jurisdicció aprovades a les corts catalanes.
La normativa recollida en el document testimonia les competències de la institució en àmbits com l’autoorganització jurisdiccional i administrativa, les finances i els tributs, a més del blindatge financer El document constitueix un testimoni del naixement a Europa de les primeres institucions civils emancipades del poder reial El manuscrit original fou localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per l’historiador del dret Pere Ripoll i anunciat el juny del 2018 en la presentació de la seva tesi doctoral Llibre de Vuit Senyals 15th century an Edition, Legal and Comparative Study…
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300 membres del…