Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Triple Aliança
Història
Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia buscà l’ajuda d’Alemanya i s’uní a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria 1789 Així es formà la Triple Aliança, unió defensiva envers França en cas d’agressió no provocada, enfront de qualsevol coalició de dos estats envers els països que formaven l’aliança El 1887 fou ratificada, però es trencà el 1915 en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats
Triple Entesa
Història
Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria i Itàlia.
Fou obtinguda pel ministre francès de la marina, TDelcassé, del 1898 al 1905, i fou signada el 1907 Precedida per enteses entre França i Anglaterra i entre Anglaterra i Rússia 1907, el 1914 fou transformada en aliança contra Alemanya
Triple Aliança
Història
Tractat d’amistat signat a Hannover el 10 d’octubre de 1716 entre la Gran Betanya i França, al qual poc temps després (4 de gener de 1717) s’afegiren les Províncies Unides.
La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el retorn de…
Entesa Cordial
Història
Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa l’inici de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d’Anglaterra i Lluís Felip de França.
El terme reaparegué el 1904 amb l’acostament francobritànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa
antrustió
Història
Entre els francs, home lliure que, havent jurat fidelitat al rei o a la reina, rebia en canvi honors i protecció i formava part de la comitiva reial.
Si era occit, l’homicida restava obligat a indemnitzar la família d’aquell el triple del que era previst per als altres homes lliures
Guillem II de Prússia

Guillem II. de Prussia
© Fototeca.cat
Història
Emperador alemany i rei de Prússia (1888-1918), fill i successor de Frederic III.
Feu dimitir Bismarck , especialment a causa de les desavinences respecte al tractament necessari del moviment obrer 1890 Intentà d’atreure’s el proletariat amb una política paternalista i de distanciar-lo així del partit socialista A l’exterior menà una política expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèllica En conseqüència, es produí el domini alemany dels territoris de Kian-Chow 1897, les illes Carolines i les Marianes 1889, comprades a Espanya, la part occidental de Samoa 1889 i el reconeixement, per part de França i la Gran Bretanya, del Togo i el…
Humbert I d’Itàlia

Humbert I d’Italia
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Itàlia (1878-1900).
Fill i successor de Víctor Manuel II Afavorí l’aproximació a Alemanya i a Àustria-Hongria Triple Aliança, 1882, i també la política d’expansió italiana a Etiòpia, que culminà el 1896 en la desfeta d’Àdua Eritrea Fou assassinat per un anarquista
Théophile Delcassé
Història
Política
Polític francès.
Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara
William Temple
Història
Polític i diplomàtic anglès.
Fou l’artífex principal de la Triple Aliança 1668 amb les Províncies Unides i Suècia Ambaixador a les Províncies Unides 1668-70 i 1674-79, negocià la pau de Westminster 1674 i el matrimoni de la futura Maria II amb Guillem de Nassau-Orange Es retirà de la política l’any 1681 És autor d’un Essay on the Origin and Nature of Government 1671
Pere II del Brasil
Història
Emperador del Brasil (1831-89).
Fill de Pere I, pujà al tron sota el govern de la regència El 1840 fou declarat major d’edat Intervingué en la guerra de la Triple Aliança contra el Paraguai 1865-70 La seva política liberal li alienà el suport de l’Església i de l’oligarquia terratinent esclavista Malgrat els governs conservadors de Rio Branco i del marquès de Caxias, el decret d’abolició de l’esclavitud 1888 motivà un alçament republicà que el destronà i l’obligà a exiliar-se