Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Rodolf d’Àustria

Rodolf d’Àustria
DP
Història
Kronprinz d’Àustria, fill únic de l’emperador Francesc Josep I i d’Elisabet de Baviera.
S'enfrontà políticament al seu pare amb idees liberals i anticlericals Fou casat amb Estefania de Bèlgica 1881 Ell i la seva amant la baronessa Maria Betsera foren trobats morts a trets a la cambra d’un pavelló de caça Aquest afer donà lloc al mite del “Misteri de Mayerling”, portat a la literatura i al cinema
terç
Història
Militar
En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada el 1534 per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
Comandat per un mestre de camp i integrat per uns 3 000 homes, el terç, nodrit per infanteria mercenària, era format pel reclutament de voluntaris allà on eren trobats i, per això, reunia persones de les més diferents procedències, que feien de la guerra llur mitjà de vida, la qual cosa les feia molt perilloses quan mancava el pagament Els terços foren les millors tropes d’Europa entre el s XV iel XVII, que començaren a decaure desaparegueren al començament del s XVIII amb la reorganització borbònica de la milícia
Ammenemes II
Història
Tercer faraó de la dinastia XII (1929-1895 aC).
Fill de Sesostris I, fou dos anys el seu corregent 1929-1928 i compartí, així mateix, el tron amb el seu fill Sesostris II 1897-1895 El seu regnat estigué mancat d’iniciatives i d’empreses importants D’aquesta època és el famós ‘tresor de Tod’ quatre cofres amb lapislàtzuli, perles, or, etc, i un dels diversos trobats a Dahšūr, que hom ha relacionat amb la presència Egípcia a Palestina i a Síria També a Dahšūr feu aixecar la seva piràmide, en molt mal estat avui, coneguda com la ‘piràmide blanca’
jocs seculars
Història
Antics jocs romans.
Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…
autrígon | autrígona
Història
Individu d’un poble preromà del nord de la península Ibèrica, establert a la zona occidental de Biscaia i a la zona nord de Castella, al llarg del grup més occidental dels pobles bascs.
Les ciutats dels autrígons eren Portus Ammanus prop de Portugalete, Flaviobrica vora l’anterior, Uxama Barca Osma de Valdegobia, Virovesca Briviesca, Vindeleia Santa Maria de Rivarredonda, Segisamunculum Cerezo del Río Tirón, Salionca Poza de la Sal Tritium monestir de Rodilla, etc El basquisme dels autrígons ha estat post en dubte a causa del gran nombre d’elements celtes trobats en llur toponímia i arqueologia Hi ha testimonis, però, que almenys des del segle IV aC parlaven una llengua pròxima a l’actual basc La cultura dels austrígons era fonamentalment agrícola i segurament…
mil·liari

Mil·liari romà d’època proconsular de la via romana, trobat al Vilar de Tona
© Fototeca.cat
Història
Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l’Imperi).
La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi…
retrats del Faium
Història
Retrats funeraris egipcis, pintats a l’encàustica o al tremp, que substituïen la màscara de les mòmies, trobats a la fi del segle XIX a la necròpolis d’Arsinoe (el Faium).
Hom no en pot fixar amb precisió la cronologia, bé que totes les pintures pertanyen a l’època romana, entre els segles I-V dC Són obres d’una gran qualitat artística i un fort expressionisme, reflectit en els grossos ulls, molt oberts, dominant tot el rostre Hom veu en aquesta sèrie una evolució que duu de l’art clàssic romà fins al bizantí
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,