Resultats de la cerca

Oficial de l’exèrcit rus i membre de l’Heteria societat nacionalista hellènica, encapçalà la insurrecció d’Oltènia 1821 contra la dominació turca i l’opressió feudal S'enfrontà després als grecs de l’Heteria, i fou assassinat per ordre d’Alexandros Ypsilantis

Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre  Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de Calais Del seu matrimoni no…

La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de…

Fou la tercera muller de Felip II de Castella Promesa del príncep de Girona i Astúries, Carles, en morir Maria Tudor hom estipulà el seu matrimoni amb Felip II, considerat com a garantia del tractat de Cateu-Cambrésis 1559 i com a aliança contra el protestantisme

Vescomte de Lisle 1542, comte de Warwick 1547 i primer duc de Northumberland 1551, fou collaborador d’Enric VIII i d’Eduard VI De política filoprotestant, s’oposà a la successió de Maria Tudor, filla de Caterina d’Aragó, però el país es revoltà i fou executat

Filla de Carles VI de França El tractat de Troyes estipulà el seu matrimoni 1420 amb Enric V d’Anglaterra, reconegut hereu del sobirà francès Morts Enric V 1422 i Carles VI, el seu fill Enric VI fou proclamat rei de França i d’Anglaterra Vers el 1428 es casà secretament amb Owen Tudor

Militant comunista des del 1921, es refugià a l’URSS Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre del Komintern, organitzà la divisió Tudor Vladimirescu per alliberar el seu país del domini feixista El 1944 fou secretària general del partit comunista romanès i el 1947 ministra d’afers estrangers, fins que el 1952 fou destituïda de tots els seus càrrecs, acusada de desviacionisme

Fill de Constantinos Ypsilantis Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó 1814 Comandà després 1820 el grup Heteria societat política sorgida amb vista a l’alliberament nacional grec, i amb un petit exèrcit ocupà Iaşi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos Davant la resposta negativa i l’animadversió antihellènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu 1821 Derrotat pels turcs a Dragaşani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia 1821-27

Creat el 1138, fou atorgat pel rei Esteve a Gilbert de Clare mort ~1148, a través del fill del qual, Richard, passà a William Marshall mort el 1219 i als fills d’aquest Tingut per William de Valence mort el 1296 i els seus descendents, el 1414, passà al quart fill d’Enric IV, Humphrey, i més tard a Jasper Tudor ~1431-95 i a Sir William Herbert ~1506-70 i als seus descendents, entre els quals es destacaren Philip 1584-1650 i Thomas ~1656-1733 Actualment el deté Sidney Charles Herbert

Format a Oxford, obtingué el doctorat en dret a Oxford i Pàdua Ambaixador d’Enric VIII, negocià la pau de Cambrai entre Carles V i Francesc I 1529 Bisbe de Londres 1522-30 i de Durham 1530-32, es mostrà reticent a la Reforma Empresonat 1550 i deposat 1552 per Eduard VI, fou reposat per Maria Tudor 1553 i novament empresonat per Elisabet a Lambeth 1559, on morí De vasta cultura teològica i humanística, escriví De veritate corporis et sanguinis domini nostri Jesu Christi 1554 i Contra impios blasphematores Dei praedestinationis 1555