Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Maria I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (~1170-73).
Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina Restà vídua el 1172 A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana
veguer de fora
Història
Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
Acfred II
Història
Comte de Carcassona i de Rasès.
Era fill d’Oliba II En esdevenir major d’edat governà, junt amb el seu germà Benció, els dos comtats que havien estat fins aleshores sota la tutoria del seu oncle Acfred I, cosí de Guifré el Pelós A la mort de Carles el Calb 929 reconegué com a rei dels francs el seu contrincant Radulf de Borgonya
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Sança de Barcelona
Història
Comtessa de Cerdanya.
Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II
Frederic I d’Atenes
Història
Fill del duc Joan I i de Cesarina Lanza, dit també Frederic de Randazzo
.
Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove
Sança de Castella
Miniatura que representa Alfons I de Catalunya-Aragó amb Sança de Castella
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada
Constantí VI
Història
Emperador bizantí (780-797).
Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787
Antoni Maria Brusi i Mataró
Història
Segon marquès de Casa Brusi.
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer, l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria