Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a…
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua…
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el…