Resultats de la cerca

Fou rei de Sicília Conrad I 1251-54 i de Jerusalem Conrad II 1250-54 i duc de Suàbia Era fill de l’emperador Frederic II, i en nom seu governà l’imperi des del 1237 Deposat, com el seu pare, pel papa Innocenci IV 1245, lluità contra els usurpadors Enric Raspe i Guillem d’Holanda Designat emperador pel seu pare 1250 no arribà a ésser coronat El 1251 anà a Itàlia i recuperà Nàpols 1253 Deixà els seus regnes al seu fill Conrad II de Sicília, dit Conradí

Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos,…

Descendent, per part de mare, de Genguis Kan, Bāber sobrenom que significa ‘el lleó’ heretà, a la mort del seu pare 1494, el principat de Fergana i ben aviat hagué d’enfrontar-se a les intrigues de possibles usurpadors Amb sort desigual intentà d’apoderar-se del veí tron de Samarcanda conquerit el 1497, perdut en mans de l’uzbek Šaybānī el 1501 i recuperat el 1512 alhora que envaïa l’altra banda de l’Hindūkush 1504 Bandejat definitivament a la Transoxiana, hagué de retirar-se a Kābul 1514, des d’on, perdudes les esperances de recuperar els primers dominis davant el creixent poder…

En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’aristocràcia…