Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
txeca
Història
Local utilitzat per una policia política, especialment comunista.
tetrarquia
Història
Govern de la quarta part d’un país.
Aquest sistema fou utilitzat a les antigues tribus de Tessàlia i Galàcia
bei
Història
Títol (del turc beg
, ‘senyor’) d’alguns càrrecs governatius de l’imperi turc.
Aquest títol fou utilitzat pels monarques de Tunis des del 1705 fins al 1957
cilindre segell
cilindre segell
© Fototeca.cat
Història
Petit cilindre de pedra d’1 a 6 cm de llargària, amb una perforació longitudinal i amb la superfície gravada —en negatiu— amb motius ornamentals i inscripcions, que s’imprimia fent-lo rodar per la superfície de les tauletes d’argila encara tova.
Apareix amb la invenció de l’escriptura, a principi del III milleni aC, en el país de Sumer, i era utilitzat com a firma dels documents o dels recipients tancats amb una bola de fang fresc
banat
Història
Territori governat per un ban.
En el seu significat general, vol dir ‘província fronterera’ Hi ha hagut diversos banats en la història d’Europa central però, normalment, el mot és utilitzat per a indicar l’antic Banat hongarès de Temesvár Timişoara
tagarí | tagarina
Història
Nom donat sovint per la documentació catalana i castellana als mudèjars.
El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines
vescomtat del Baix Urgell
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
Aquest títol fou utilitzat per primera vegada, el 1094, per Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona, senyor d’Àger i de Cabrera A partir del 1132 hom canvià la denominació per la de vescomtat d'Àger
kan
Història
Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques.
En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC
baró
Història
A l’alta edat mitjana, home notable.
El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del segle XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del segle X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del segle IX, i d’aquí degué passar a Castella