Resultats de la cerca

Es proposava d’enderrocar l’absolutisme, d’establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers Desenvolupà accions individuals, però no de masses La més important, l’assassinat d’Alexandre II 1881, representà la fi de l’organització Disposava de dos periòdics Narodnaja Vol’a i Rabocaja Gazeta

L’any 1958 Jesús Ernest Martínez i Ferrando publicà la primera part d’un índex cronològic de la collecció Frederic Udina en publicà la segona part l’any 1973, i també inicià una segona etapa de la collecció, a partir de l’any 1971 fins al 1982 En conjunt són 41 volums per a la primera etapa i nou volums per a la segona, comprenent-hi l’índex Pròsper de Bofarull se situà dins el corrent historiogràfic del criticisme, el qual es recolzava bàsicament en els documents originals i les narracions de primera mà dels fets històrics, que entenia com a fonament de « la verdad i la imparcialidad les…

Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…

En el seu significat general, vol dir ‘província fronterera’ Hi ha hagut diversos banats en la història d’Europa central però, normalment, el mot és utilitzat per a indicar l’antic Banat hongarès de Temesvár Timişoara

Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les…

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…

Pèire d’Alvernha es refereix a aquest trobador, possiblement de la família dels senyors del castell de Sant Pere de Ribes, de qui no se’n conserva cap vers, al poema Canterai d’aquestz trobadors , on es caricaturitza la veu ronca i desagradable Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

A les tombes, hom hi ha trobat ceràmica de formes complicades, decorada amb la tècnica del negatiu, consistent a recobrir amb cera els dibuixos que hom vol presevar i a submergir en pintura la peça així preparada En el procés de cocció la cera es fon i el dibuix recobert de cera resta destacat Aquesta ceràmica porta de vegades motius esculturals adossats