Resultats de la cerca

Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats

Ingressà en l’exèrcit de Lluís XVI i fou oficial d’un regiment de dragons Adherit a la Revolució Francesa, fou membre de la Convenció i votà la mort de Lluís XVI de França Destinat al Rosselló, hi féu arrestar els militars suspectes d’oposar-se a la Revolució, però, contràriament al seu collega Milhaud, procurà d’afavorir els presoners i n'indultà alguns secretament Tornà a París 1795, on s’oposà al despotisme de Robespierre i fou executat

Collaborà activament en l’organització del moviment feixista Amb Italo Balbo, Michele Branchi i Cesare de Vecchi formà el directori dels quadrumviri , que posà Mussolini en el poder Fou nomenat director general de seguretat, primer comandant de la milizia i ministre de colònies L’any 1935 s’ocupà de l’alt comissariat de les colònies de l’Àfrica Oriental Italiana i dirigí les operacions d’Etiòpia El 1943 votà en contra de Mussolini Jutjat com a traïdor pel tribunal de Verona, fou executat

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90

Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller…

Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost del 1810 fou…

Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia agost del 1968

Republicà democràtic, exercí l’advocacia Fou diputat, governador de Virgínia 1825-27 i senador demòcrata Passà al partit whig conservador i esdevingué vicepresident, i succeí el president William Harrison el 1841 S’oposà a la creació d’un banc nacional i a l’augment del proteccionisme, la qual cosa l’enfrontà amb el seu partit i desféu el seu govern Estengué el territori federal fins al Pacífic 1842 i signà l’annexió de Texas 1845 Tornà al partitdemòcrata, i presidí la convenció de Washington 1861, que volia evitar la guerra civil però, fallida aquesta, votà a favor de la secessió de Virgínia…

Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i votà per la…