Resultats de la cerca

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals

Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils

Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004

Graduat a Cambridge en arqueologia i paleontologia 1926, feu un gran nombre de troballes de fòssils d’homínids al jaciment d' Olduvai , que contribuïren de manera decisiva a situar l’origen d’aquests primats a l’Àfrica en contra de la hipòtesi de l’origen asiàtic prevalent fins els anys cinquanta La major part de les seves aportacions foren en collaboració amb Mary Douglas Nicol Londres 1913 — Nairobi 1996, amb qui es casà el 1937 Entre les restes de més importància cal esmentar les del Proconsul africanus 1948, l' Australopithecus boisei 1959, Homo habilis 1961 i les petjades d…

Graduat en medicina a la Universitat de Witwatersrand, des del 1951 fou professor a la Wits Medical School d’aquesta universitat, on es doctorà en medicina, genètica i paleoantropologia Amplià estudis als EUA i a la Gran Bretanya, però retornà a la Wits Medical School, on desenvolupà tota la seva trajectòria professional L’any 1959 succeí el seu mestre Raymond Dart en la càtedra d’anatomia El 1967 publicà la descripció de la mandíbula fòssil que Louis i Mary Leakey havien exhumat el 1959 a Olduvai , pertanyent a l’espècie actualment anomenada Australopithecus boiseii , informe que marcà un…

En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i les formes…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , segle IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i…