Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
La Comèdia humana
Literatura francesa
Títol que el 1842 ideà Honoré de Balzac per al conjunt de les seves novel·les, agrupades en vuit grans divisions temàtiques: Scènes de la vie privée (Le Colonel Chabert, Le Père Goriot, etc.), Scènes de la vie de province (Le Lys dans la vallée, Eugénie Grandet, etc.), Scènes de la vie parisienne (La cousine Bette, Le cousin Pons, etc.), Scènes de la vie politique, Scènes de la vie militaire, Scènes de la vie de campagne, Études philosophiques (Louis Lambert, Séraphita, etc.) i Études analytiques.
Quant a la localització geogràfica, amb poques excepcions, són obres d’ambient francès dins aquestes excepcions hi ha dos episodis de dues novelles situats en terres catalanes Les Marana , a Tarragona, i La duchesse de Langeais , a Mallorca L’època és gairebé sempre la contemporània una cinquantena se situen als anys de la Restauració 1815-30, vint-i-tres durant la Monarquia de Juliol 1830-48 i sis o set en temps de la Revolució, el Consolat i l’Imperi 1789-1815 El cens dels personatges és molt considerable 2500 d’identificables i uns 1500 d’anònims No sempre els noms més…