Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més…

Naturalista, publicà la narració La saignée dins el recull Les soirées de Médan 1880 La seva novella més imporant és Terrains à vendre au bord de la mer 1906 Fou un dels dramaturgs del Théâtre-Libre d’André Antoine Les résignés 1889, La pêche 1890

Exercí de mestra a la Catalunya del Nord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya del Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví  Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any 2011 publicà Voyage autour de mon jardin  Prix Vendémiaire 2012 Collaborà a L’Indépendant  i a Truc

Predecessor de Samuel Beckett i del “nouveau roman” La seva obra inicial s’inserí en l’estètica surrealista per passar, posteriorment a ésser més intimista i basar-se en les seves vivències personals En poesia escriví Le hollandais volant 1936, Poèmes de la nuit et du brouillard 1945, Poésie-Journal 1969-80, Poèmes clefs 1985, etc En el camp de la novellística, entre d’altres, és autor de Je vivrai l’amour des autres 1947-50, Le froid du soleil 1963, Histoire d’une prairie 1969, Histoire de la mer 1973, Histoire du ciel 1979, Exposés au soleil 1980, Une mémoire toute fraîche 1984 Escriví…

La seva infància transcorregué, primer, al camp de concentració de Mauthausen i, posteriorment, en un reformatori religiós espanyol Retornà a França i publicà Tanguy 1957, Les louves de l’Escurial 1964, Les écroux de la haine 1970, Le silence des pierres 1975, Le sortilège espagnol 1977, La nuit du décret 1981, La gloire de Dina 1984

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960

Fundador, amb Jean Moréas i Paul Adam, de la revista “Le Symboliste”, és el poeta i teòric del vers lliure Le vers libre, 1912, de la sensibilitat decadent, traduïda a Palais nomades 1887 Amb Le livret d’images 1897 s’orientà cap al sentiment popular i discretament nacionalista

Exercí el periodisme en “Combat”, “La quinzaine litteraire”, “Le Monde”, etc Escriví poesia Poèmes Choisis , 1962 L’animalier , 1966 Les trois arbres , 1972 Les visages du fleuve , 1984, el cicle novellístic en cinc volums Les hameaux 1958-68, assaig Les incertitudes du réel , 1968 L’usage de la critique , 1971 Victor Hugo , 1981-84 i els volums autobiogràfics Les bavards 1956 i Célébration du grand-père 1965

El seu cicle de Chaminadour el revelà com un gran estilista i sobretot com un renovador de la inspiració novellesca, pel seu detallisme i la seva impassibilitat, no exempta de sornegueria, que en fan també el precursor de les tècniques del nouveau roman

El 1748 es casà amb lady Stafford Escriví una sèrie de contes lleugers, gènere de moda aleshores és autor de Lettres de la Marquise de au comte de 1734 , Les Égarements du coeur et de l’esprit 1736 i Le Sopha 1745