Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
Petru Dumitriu
Literatura francesa
Escriptor romanès en llengua francesa.
S'exilià el 1960 i s’installà, primer, a Alemanya i, després, a França Escriví Les Boyards 1958-60, Incognito 1962, Les initiés 1966, Retour à Milo 1969, Au Dieu inconnu 1979, La liberté 1983, Les amours singulières 1990, etc
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i autor dramàtic francès.
Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-cinq 1848 La seva fecunditat 157…
Alexandre Dumas

Alexandre Dumas
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i autor dramàtic francès, fill d’Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas.
La Dame aux Camélias 1848 n'és gairebé l’única obra que és recordada avui El seu teatre, realista i costumista, tractà, a més, temes morals i socials matisats d’un humanisme liberal
Georges Duhamel
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Biòleg, aviat es dedicà plenament a la literatura La seva obra reflecteix una profunda compassió per la humanitat i una gran severitat contra tot allò que pugui alterar l’essència de la creació En les seves sèries de novelles Salavin , 1920-32, i Les Pasquier , 1933-41 la composició rigorosa és al servei de les tesis que desenvolupa Des de les primeres obres, condicionades pels records de la guerra del 1914, la seva visió del món se centra en un modern humanisme espiritual El segon cicle novellístic, més autobiogràfic, presenta l’evocació viva i precisa d’una societat en estat…
Charles-Emmanuel Dufourcq
Historiografia
Literatura francesa
Historiador i escriptor francès.
Professor a les universitats de Tunis 1937-39, 1940-43, Alger 1954-68, Amiens 1968-70 i, a partir del 1970, París-Nanterre En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França 1943-44 i després com a professor de francès es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib 1966, versió catalana el 1969 Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya Émail catalan i Estampes et mirages Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Henri Duclos
Literatura francesa
Medicina
Metge i escriptor en llengua francesa i d’inspiració occitana.
Fou cap de servei d’electroradiologia dels hospitals de Perpinyà 1936-67 Secretari perpetu de la secció francesa dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or, és autor de novelles 1926-35, de llibres de poemes 1925-62, dels treballs Anton Tchékov, le médecin et l’écrivain 1927, Laennec 1932, Le prieur de Prouille 1927, sobre els càtars, Jésus parmi nous 1945 i d’una autobiografia inèdita Le grand pari , 1966
Charles Pinot Duclos
Literatura francesa
Escriptor i moralista francès.
És autor d’una Histoire de Louis XI D’esperit illustrat, succeí Voltaire en el càrrec d’historiador oficial Escriví les Considérations sur les moeurs de ce siècle
Maurice Druon
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill de Lazare Kessel, actor d’origen judeorús germà de Joseph Kessel que se suïcidà quan ell tenia dos anys, adoptà el cognom del seu pare adoptiu En 1937-39 estudià lletres i ciències polítiques a París Mobilitzat el 1940, combaté l’ocupació alemanya i el 1942 fugí de França seguint Charles de Gaulle El 1943, amb el seu oncle Joseph Kessel , fou autor de la lletra del Chant des Partisans , que esdevingué l’himne de la Resistència francesa, de la qual fou un actiu membre Després de la guerra emprengué una carrera literària d’èxit, iniciada amb La dernière brigade 1946, en la qual recrea la…
Édouard Drumont
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor i periodista francès.
Fou un dels capdavanters de l’antisemitisme a França El 1886, publicà l’obra La France juive , on afirmà que la descristianització dels francesos era producte de l’activitat jueva, i el 1892 fundà el periòdic La libre parole , que aviat esdevingué un dels principals òrgans que prengueren postura contra Dreyfus afer Dreyfus El 1914 publicà Sur le chemin de la vie, recull dels seus articles més celebrats
Pierre Drieu la Rochelle
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista, autor dramàtic i assagista francès.
Combaté a la Primera Guerra Mundial, i escriví un assaig sobre el desarrelament de la joventut francesa de postguerra, Mesure de la France 1922 Escriví també Plainte contre inconnu 1934, L’Homme couvert de femmes 1926, Blèche 1928 i Gilles 1939 Genève ou Moscou 1928, L’Europe contre les Patries 1931, Socialisme fasciste 1924 i Notes pour comprendre le siècle 1941 traspuen el seu decantament pel feixisme Director de la Nouvelle Revue Française durant l’ocupació alemanya, se suïcidà després de l’alliberament El 1958 fou publicat el seu Récit secret , i el 1961, el seu Journal 1944-45
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina