Resultats de la cerca

Fou president de l’Académie Goncourt des del 1955 Les seves primeres obres, Croix de Bois i Le Cabaret de la Belle Femme , són testimoniatges sobre la Primera Guerra Mundial Els seus records d’artista de Montmartre es reflecteixen a Le Château des Brouillards 1932, Quand j'étais Montmartrois 1936, Au Beau temps de la Butte 1963, À bas l’argent 1965

Deixeble de Leconte de Lisle, pertany a l’escola parnassiana per la puresa i la brillantor de l’estil Poèmes et poésies , 1864 Les lèvres closes , 1867

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…

Pertangué a la segona generació de la Pléiade Poeta oficial des de molt jove, fou tan famós com Ronsard, i la seva influència es manifestà molt de temps Autor de sonets, imitacions d’Ariosto, elegies i salms, es dedicà sobretot a la poesia pastoral

Durant el primer període del surrealisme publicà una sèrie de poemes escrits sota els efectes de l’hipnotisme Rose Sélavy , 1922-23 “Excomunicat” per Breton, abandonà l’activitat surrealista, i el seu llenguatge es tornà més sentimental, a la manera d’Apollinaire Corps et biens 1930 recorda els seus primers poemes i proses líriques, escrits entre el 1919 i el 1929 Són obres seves Fortunes, poèmes 1929-1942 1942, État de Veille i Le Vin est tiré 1943, Contrée i Trente Chantefables pour les enfants sages 1944 El 1944 fou detingut pels alemanys per activitats de resistència, i fou deportat…

El favor de Richelieu i les relacions amb la societat refinada li valgueren honors i fama desproporcionats a la mediocritat de les seves obres El seu tractat De la comparaison de la langue et de la poésie française avec la grecque et la latine 1670 assenyalà el principi de la querella dels antics i dels moderns

Fou un defensor incondicional de l’escola romàntica i fundà, amb Victor Hugo, la revista “La Muse Française”, òrgan de la doctrina romàntica Amb escrits diversos contribuí a la lluita dels temps heroics del Romanticisme

Estudià a Orleans, viatjà per Europa al servei de Carles V i lluità al costat de Carles VI i de Lluís d’Orleans Escriví més d’un miler de balades i uns 200 rondós Sabé comunicar originalitat als temes que tractava, als quals barrejava allusions a la seva vida L’art de ditier et de faire ballades 1392, que seguia la tradició contemporània cortesana de la literatura, influí en La Fontaine Miroir de Mariage , inacabat, és un pamflet antifeminista

De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida

La seva obra reflecteix la seva activitat política i les seves idees nacionalistes Les chants du soldat 1872, Nouveaux chants du soldat 1875, Marches et sonneries 1881, Chants du paysan 1894 També escriví obres de teatre L’Hetman 1877, Messire Du Guesclin 1895