Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1934, exercí a la seva ciutat natal el 1937 Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats  Yale, Berkeley, Califòrnia, etc, i posteriorment s’incorporà a l…

Fou president de l’associació d’escriptors francesos 1965-69 Entre les seves obres es destaquen Au bout du monde 1949, Un royaume sous la mer 1957, premi de l’Académie Française, Solitudes 1973, Le voilier qui perdit la tête 1980, Ce sont voiliers que vent emporte 1984, etc

Kahnweiler li publicà alguns dels primers reculls, com Oeuvres mystiques et burlesques du Frère Matorel, mort au couvent de Barcelone Fou un dels principals introductors de l’avantguardisme, tot i que seguí un camí molt personal, fruit d’una personalitat que oscillava entre el misticisme i la disbauxa L’obra que el féu famós fou Le Cornet a Dés 1917 Amic de Picasso, Apollinaire, Modigliani, Créixams, etc, fou un dels primers defensors dels artistes d’avantguarda des dels seus articles a la “Gazette des Beaux-Arts” Es reclogué al monestir de StBenoît-sur-Loire, on pintava aiguades i des d’on…

Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la temàtica —…

Fou un dels principals representants del surrealisme i director, amb Pierre Naville, de la revista La révolution surréaliste És autor dels reculls poètics Immortelle maladie 1929, Je sublime 1936 i dels contes La brebis galante 1924 Estigué casat amb la pintora  Remei Varo i Uranga

El seu recull Les amours jaunes 1873 passà desapercebut, però fou revalorat posteriorment com a obra d’un poeta “maleït” Decadentista i presimbolista, fou també precursor de l’avantguardisme

El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un retorn a la fe…

Escriví novelles realistes i humorístiques Écrit sur l’eau 1908 premi Goncourt, Voyage d’un sédentaire 1918, L’ombre et l’amour 1925 Publicà també reculls de poesies Les reflets et les souvenirs , 1904

Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de…

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del Nouveau Roman…