Resultats de la cerca

Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…

Autor de biografies històriques sobre sant Agustí, santa Teresa, Felip II, etc, i de novelles, entre les quals L’Infante 1920, pren com a tema la història de la conspiració de Vilafranca de Conflent als primers temps que seguiren el tractat dels Pirineus

La seva obra, considerada en certa manera un precedent de la poesia de Baudelaire, fou publicada pòstumament amb el títol de Gaspard de la Nuit, fantaisies à la manière de Callot et de Rembrandt 1842

Publicà Mélaenis 1815, Les fossiles 1854 i Dernières chansons 1872, amb una introducció de Flaubert

Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866

Viatjà per Anglaterra i s’establí al Canadà, on escriví, entre altres obres, Marie Chapdelaine 1916 traducció catalana 1952, expressió literària d’amor a la terra i del nacionalisme incipient, Colin Maillard 1924 i Battling Malone 1926

Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema

Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més…

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

S'inicià com a crític cinematogràfic en Le Nouvel Observateur i posteriorment escriví novelles en què reflectí i analitzà els problemes de la seva època Mon village à l’heure allemande 1945, premi Goncourt, Ma moitié d’orange 1972, Voir les passants 1975, etc