Resultats de la cerca

L’any 1956 fugí amb el seu marit i la seva filla de l’ocupació soviètica a Hongria i s’installà a Neuchâtel Treballà alguns anys en una fàbrica, se separà del marit i estudià a fons el francès, llengua que adoptà per a l’activitat literària Inicialment publicà obres de teatre John et Joe , 1972 L’heure grise ou le dernier client , 1975 La clé de l’ascenseur , 1977 Un rat qui passe , 1984, però la projecció internacional li arribà amb la primera novella, Le grand cahier 1986, que narra la història de dos bessons al començament de la Segona Guerra Mundial, obra que continuà amb La…

Un dels fundadors de la revista Esprit , es donà a conèixer amb assaigs com Politique de la personne 1934, Penser avec les mains 1936 i Journal d’Allemagne 1938 El llibre més famós fou L’amour et l’Occident 1939, sobre el mite de l’amor-passió en Tristany i la seva repercussió en la mística i en la literatura Residí als EUA 1940-47 i en tornar escriví obres en defensa del federalisme i la unitat europea Fédéralisme et nationalisme 1954, Les chances de l’Europe 1962, Lettre ouverte aux européens 1970, L’avenir est notre affaire 1977 i Sur l’état de l’union de l’Europe 1979

Resident a Suïssa des del seu matrimoni 1766, mantingué correspondència amb diverses personalitats, entre les quals Benjamin Constant, a qui estigué lligada sentimentalment A la novella Caliste 1787 féu una anàlisi escèptica d’ambients de l’època

Viatger incansable, participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la legió estrangera on perdé part del braç dret el 1915 L’any 1916 es nacionalitzà francès La seva obra poètica s’inicià amb poemes com Les Pâques à New York 1912, que influí en els surrealistes i especialment en Apollinaire Zone , i continuà amb La prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France 1913, Le Panama ou les aventures de mes sept oncles 1918, etc La seva obra narrativa comprèn novelles d’aventures, de viatges, que reflecteixen les seves pròpies vivències L’or 1925,…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…