Resultats de la cerca

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Escriví À propos d’un cheval 1980, on mesclà l’arqueologia i la intriga novellística, i una llarga sèrie de novelles caracteritzades per un psicologisme idealitzador Le comte Kostia 1863, Le roman d’une honnête femme 1864, L’aventure de Ladislas Bolski 1869, etc Cal remarcar-ne el treball crític Profils étrangers 1889 i l’assaig polític Espagne politique 1874

En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i les formes…

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Collaborador de la Nouvelle Revue Française , ha publicat importants estudis sobre escriptors francesos, entre el quals cal destacaar La poésie de Stéphane Mallarmé 1912, Flaubert 1922, Paul Valéry 1924 i Stendhal 1931, i una Histoire de la littérature française de 1789 à nos jours 1936

Format dins el positivisme i seguidor de Taine, començà publicant poesia Edel 1878 i Les aveux 1883 El seu primer èxit fou Essais de psychologie contemporaine 1883-85 Sobresortí tot seguit com a autor de novelles psicològiques, en plena època naturalista Però l’anàlisi de base científica de les seves primeres novelles, com Cruelle énigme 1885, André Cornélis 1886, etc, evolucionà aviat cap a una actitud moralista, de defensa dels valors tradicionals l’ordre, la família, etc i de denúncia del positivisme, del materialisme, de la lluita de classes, etc Le disciple, 1889 Cosmopolis , 1893 L’…

Escriví tragèdies convencionals, que tingueren un èxit variable La seva activitat més important fou l’exercici de la crítica literària, tant en conferències com en obres escrites, la més important de les quals és Le Lycée, ou cours de littérature ancienne et moderne 1799, una de les primeres obres de crítica literària plantejada com un tot orgànic

Secretari de De Gaulle 1944-49, es donà a conèixer el 1938, amb una sèrie d’assaigs sobre Jouhandeau, Cocteau, Balzac, Malraux i Gide Esdevingut novellista el 1957, escriví Le diner en ville 1959, La marquise sortit à cinq heures 1961, Le dialogue interieur cicle de quatre novelles, 1957-71, Les espaces imaginaires 1975, Un coeur tout neuf 1980, Radio Nuit 1982, Zabé 1984, Trans-amour-étoiles 1989, etc Les seves obres participen en l’intent de modificació de les regles de la novella, pròpies del nouveau roman tal com ho tracta en l’assaig L’Alittérature contemporaine 1969 És autor també d’un…

Autor de la novella Les hommes-machines contre Gandahar 1969 i de les de ciència ficció Aujourd’hui, demain et après 1970 i Paysages de mort 1978 Ha publicat el debat ecològic Le desert du monde 1977

Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005