Resultats de la cerca

Exercí diversos càrrecs al servei de Robert de Clermont entre el 1279 i el 1282, anys que redactà el tractat jurídic Coutumes de Beauvaisis És autor també de nombrosos poemes i de Manekine i Jehan et Blonde

Exercí de professor de dret a la Universitat Catòlica d’Angers Les seves novelles, de caràcter moralitzador, exalten la tradició i la pàtria Stéphanette 1884, Une tache d’encre 1888, La terre qui meurt 1899, Les Oberlé 1901, etc El 1904 ingressà a l’Académie Française

Exercí el periodisme a “France-Soir”, “Le Figaro”, etc El 1977 guanyà el premi Goncourt amb John l’enfer Altres obres seves són Laurence 1969, Abraham de Brooklyn 1971, Il fait Dieu 1975, La nuit de l’été 1979, Les trois vies de Babe Ozouf 1983, Béatrice en enfer 1984, etc

Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan

Exercí el periodisme en “Combat”, “La quinzaine litteraire”, “Le Monde”, etc Escriví poesia Poèmes Choisis , 1962 L’animalier , 1966 Les trois arbres , 1972 Les visages du fleuve , 1984, el cicle novellístic en cinc volums Les hameaux 1958-68, assaig Les incertitudes du réel , 1968 L’usage de la critique , 1971 Victor Hugo , 1981-84 i els volums autobiogràfics Les bavards 1956 i Célébration du grand-père 1965

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Estudià a Alger i exercí com a periodista El 1947 fundà el diari “Forge”, que intentà l’acostament entre les cultures francesa i nord-africana De la seva obra cal destacar L’action 1938, Travail d’homme 1943, Les hauteurs de la ville 1948, premi Femina, Cela s’appelle l’aurore 1952, portada al cinema per LBuñuel, Saison violente 1974, L’arbre invisible 1979 i Venise en hiver 1981 Fou membre de l’Académie Goncourt 1973

Llicenciat en dret 1934, exercí a la seva ciutat natal el 1937 Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats  Yale, Berkeley, Califòrnia, etc, i…

Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia

Exercí de mestra a la Catalunya del Nord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya del Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví  Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any 2011 publicà Voyage autour de mon jardin  Prix Vendémiaire 2012 Collaborà a L’Indépendant  i a Truc