Resultats de la cerca

Partidari del sionisme, defensà les seves idees en Le mouvement sioniste 1894-1918 i Quelques juifs et demi-juifs 1928 En poesia és autor de La cité présente 1903, Poèmes de Loire 1929 i Poèmes juifs 1959

La seva obra reflecteix la seva activitat política i les seves idees nacionalistes Les chants du soldat 1872, Nouveaux chants du soldat 1875, Marches et sonneries 1881, Chants du paysan 1894 També escriví obres de teatre L’Hetman 1877, Messire Du Guesclin 1895

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa

Fundador de l' Ordre du Temple de la Rose-Croix , en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack JP i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc Aprofità també les seves novelles —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme , tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia Oedipe et le Sphinx i Semiramis representades a Aurenja en 1903-04 són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica Influí, entre…

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…

Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar orientada tota l’…

Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva ideologia suposa…

Participà entusiàsticament en la lluita romàntica al costat de Victor Hugo La seva obra, molt dispersa, cobreix el camp de la poesia Émaux et camées , 1852, de la novella Mademoiselle de Maupin , 1835, el pròleg de la qual fou una autèntica sensació per la seva defensa de l' art per l'art , i Capitaine Fracasse , 1863, obra alegre i truculenta, de la crítica literària Histoire du romantisme, 1874, de la crítica d’art Les Beaux-Arts en Europe , 1855, del teatre i de les narracions de viatges especialment a Itàlia, Rússia i Espanya Bé que expressà poques idees originals i pocs sentiments…

De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix tema del…