Resultats de la cerca

Fou un defensor incondicional de l’escola romàntica i fundà, amb Victor Hugo, la revista “La Muse Française”, òrgan de la doctrina romàntica Amb escrits diversos contribuí a la lluita dels temps heroics del Romanticisme

Cofundadora de la revista “Poétique” 1969, la seva obra reflecteix la problemàtica de la lluita feminista Després de la seva novella Dedans premi Médicis 1969 prosseguí amb Neutre 1972, Tombe 1973, Prénoms de personne 1974, La 1976, Anankè 1979, Limonade tout était si infini 1982, etc

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

Estudià a Orleans, viatjà per Europa al servei de Carles V i lluità al costat de Carles VI i de Lluís d’Orleans Escriví més d’un miler de balades i uns 200 rondós Sabé comunicar originalitat als temes que tractava, als quals barrejava allusions a la seva vida L’art de ditier et de faire ballades 1392, que seguia la tradició contemporània cortesana de la literatura, influí en La Fontaine Miroir de Mariage , inacabat, és un pamflet antifeminista

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia

De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor, pòstuma, és el…

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

De salut molt fràgil, la seva infància es veié sempre envoltada d’atencions Malgrat tot, feu estudis excellents al liceu Condorcet i més tard a l’Escola de Ciències Polítiques i a la Sorbona, on seguí els cursos de filosofia de Bergson, d’influència decisiva sobre la seva problemàtica del temps A la seva sensibilitat malaltissa, s’hi ajuntà, des de l’adolescència, un sofriment moral molt més profund, la seva homosexualitat, que el mantingué en una lluita constant tota la seva vida Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial només en…