Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Charles Augustin Sainte-Beuve
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor i crític literari francès.
Seguí estudis de medicina Publicà els seus primers articles en Le Globe 1823 i altres revistes romàntiques, i fou amic de VHugo i d’Ade Vigny El seu primer estudi, Tableau historique et critique de la poésie française au XVI e siècle 1928, presenta la poesia romàntica com un retorn a la de Ronsard Intentà el conreu de la poesia, com en Les consolations 1830, per exemple, però fracassà, i després es dedicà sobretot a la crítica literària Critiques et portraits littéraires 1832-39 D’aquesta època data també la seva única novella, Volupté 1834 Cap al 1835 rompé definitivament amb VHugo i el…
Alain-René Lesage
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i dramaturg en llengua francesa.
Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la temàtica —…
Jérôme Tharaud
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Ernest Tharaud, escriptor francès, germà del també escriptor Charles Tharaud, més conegut pel nom de Jean Tharaud (Sent Junian, Llemosí 1877 — París 1952).
Publicaren moltes de les seves obres en els Cahiers de la quinzaine de ChPéguy, entre les quals sobresortí Dingley, l’illustre écrivain 1902, per la qual reberen el premi Goncourt el 1906 La seva temàtica gira entorn del món jueu i del musulmà, amb obres com L’ombre de la Croix 1917, Le royaume de Dieu 1920, Marrakech ou les Seigneurs de l’Atlas 1920, etc
Henri Céard
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i dramaturg francès.
Naturalista, publicà la narració La saignée dins el recull Les soirées de Médan 1880 La seva novella més imporant és Terrains à vendre au bord de la mer 1906 Fou un dels dramaturgs del Théâtre-Libre d’André Antoine Les résignés 1889, La pêche 1890
Henri Queffélec
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou president de l’associació d’escriptors francesos 1965-69 Entre les seves obres es destaquen Au bout du monde 1949, Un royaume sous la mer 1957, premi de l’Académie Française, Solitudes 1973, Le voilier qui perdit la tête 1980, Ce sont voiliers que vent emporte 1984, etc
Armand Lanoux
Literatura francesa
Escriptor francès.
Ha publicat assaigs Bonjour Monsieur Zola , 1954, poesia Le Colporteur , 1953 i, sobretot, novelles La nef des fous, 1947 Les lézards dans l’hortage , 1953 Quand la mer se retire , 1963, premi Goncourt Adieu la vie, adieu l’amour , 1977, etc Fou elegit membre de l’Académie Goncourt el 1969
Enric Muchart
Literatura francesa
Poeta en llengua francesa.
Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan
André Pieyre de Mandiargues
Literatura francesa
Escriptor francès.
Novellista i poeta, la seva continuada oscillació entre el real i el fantàstic, una predilecció particular pel joc barroc de les imatges i la barreja de sensacions diverses fan que la seva obra ofereixi una problemàtica de catalogació crítica Es destaca, però, amb Dans les années sordides 1943, Le musée noir 1946, Le lis de mer 1956, Feu de braise 1960 La motocyclette 1963, La marge 1967, Sous la lame 1976, Le deuil des roses 1983, etc
Vercors
Disseny i arts gràfiques
Literatura francesa
Pseudònim de Jean Bruller, dibuixant i escriptor francès.
Un recull dels seus dibuixos aparegué amb el títol de Vingt et une recettes pratiques de mort violente 1928 Més endavant es revelà com a escriptor amb la novella curta Le silence de la mer 1942, seguida per Les animaux dénaturés 1952, La bataille du silence 1967, Comme un frère 1973 i Le piège à loup 1979, entre d’altres Conreà també el teatre Zoo ou l’Assassin philantrope 1963 i Le fer et le velours 1969
Pierre Reverdy
Literatura francesa
Poeta francès.
El 1910 anà a París, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Braque, Jacob i Apollinaire i escriví una poesia considerada com a precursora del surrealisme La lucarne ovale 1916, La guitare endormie 1919, Les épaves du ciel 1924 El 1925 es retirà prop de l’abadia de Solesmes i es dedicà a l’oració i la poesia Fruit d’aquesta etapa són Écumes de la mer 1926, Gant de crin 1927, Ferraille 1937, Plupart du temps 1945, Le chant des morts 1948 i Main d’oeuvre 1949