Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses

S'educà a França i es llicencià a la Sorbona en psicologia social La seva narrativa explora tant el desarrelament de l’emigració magribina com l’impacte d’Occident en el món de tradició islàmica Ha publicat les novelles Harrouda 1973, La réclusion solitaire 1976, Moha le fou, Moha le sage 1978, La prière de l’absent 1981, La nuit sacrée 1987, premi Goncourt, Jour de silence à Tanger 1988, L’angle aveugle 1992, La nuit de l’erreur 1997, L’auberge des pauvres 1999, Cette aveuglante absence de lumière 2000, premi Impac de Dublin, Sur ma mère 2008 i Au Pays 2009, els assaigs Le racisme expliqué à…

Després de publicar Les amoureuses 1858, poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys Lettres de mon moulin 1869, el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose 1868, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon 1872, Les contes du lundi 1873, entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne 1872 Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva Manifestà una sensibilitat aguda, un…

Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…