Resultats de la cerca

La seva obra, considerada en certa manera un precedent de la poesia de Baudelaire, fou publicada pòstumament amb el títol de Gaspard de la Nuit, fantaisies à la manière de Callot et de Rembrandt 1842

Publicaren moltes de les seves obres en els Cahiers de la quinzaine de ChPéguy, entre les quals sobresortí Dingley, l’illustre écrivain 1902, per la qual reberen el premi Goncourt el 1906 La seva temàtica gira entorn del món jueu i del musulmà, amb obres com L’ombre de la Croix 1917, Le royaume de Dieu 1920, Marrakech ou les Seigneurs de l’Atlas 1920, etc

És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649

Estudià i practicà també la medicina Fou conegut també com a Peletarius És autor de Algebra 1554, De constitutione horoscopi, De peste compendium 1563, etc Edità els Elements d’Euclides 1559, amb diversos comentaris Escriptor del grup de la Pléiade, es relacionà amb PRonsard i Jdu Bellay i publicà, entre d’altres, unes Oeuvres poétiques 1547, L’amour des amours 1555, diverses traduccions i un tractat d’ortografia

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960

Formà part del moviment dadà i fundà, amb ABreton i LAragon, la revista surrealista Littérature 1919, on publicà, també en collaboració amb Breton, Les champs magnétiques 1920 Dels seus llibres poètics cal remarcar Aquarium 1917, Rose des vents 1920, Odes 1945, Chansons 1949, Vous m'oublierez 1967, Poèmes retrouvés 1918-1981 1982, etc Conreà també el periodisme, la novella i l’assaig Guillaume Apollinaire 1928, Charles Baudelaire 1931, Essai sur la poésie 1950, Alfred de Musset 1957, Écrits sur la peinture 1980, etc

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke,…

Greument ferit 1915, es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra Sous Verdun 1916, Nuits de guerre 1917 i La boue 1921 Des del 1922 es convertí en el mestre de la novella camperola, amb un enfocament qualificat de “naturalisme optimista” Raboliot 1925, premi Goncourt, i Marcheloup 1934 però també ambientà obres a l’Àfrica i el Canadà Eva Charlebois 1944 Ingressà en l’Académie Française 1946, de la qual fou secretari perpetu des del 1958 fins al 1973 És autor també d’un cicle animalístic Tendre bestiaire 1969, Bestiaire enchanté 1970 i Bestiaire sans…

Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…