Resultats de la cerca

Exercí de professor de dret a la Universitat Catòlica d’Angers Les seves novelles, de caràcter moralitzador, exalten la tradició i la pàtria Stéphanette 1884, Une tache d’encre 1888, La terre qui meurt 1899, Les Oberlé 1901, etc El 1904 ingressà a l’Académie Française

Ha publicat, entre d’altres, les novelles B comme Barrabas 1967, L’irrévolution 1971, La dentellière 1974, premi Goncourt, Terre des ombres 1982 i Plutôt deux fois qu'une 1985 Algunes de les seves obres han estat portades al cinema La dentellière , per C Goretta, etc

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en ballon,…

Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Poeta, narrador i periodista, considerat un dels grans renovadors de la novella negra Esdevingué militant comunista després d’una joventut de compromís cristià vinculat al moviment Pax Christi, coincidint amb els anys de revolta de la dècada dels seixanta Com a poeta publicà Poemes à haute voix 1970, Terre de Feu 1972, Braises, brasiers, brûlures 1975 i Loin de tous rivages 1997 Com a novellista, és autor de Total Khéops 1994, Chourmo 1996, Soléa 1998 i Le Soleil des Mourants 1999

Novellista, historiador, biògraf, crític d’art, assagista És, bàsicament, un gran divulgador i un dels millors coneixedors de la cultura romàntica Romantic art, 1958 L’Allemagne romantique , 1963 i de les manifestacions artístiques de caire fantàstic o imaginatiu L’art fantastique , 1961 Seguí aquesta tendència en les obres de creació La folie Céladon 1935, Un enfant de la terre et du ciel 1943, La chanson de l’oiseau étranger 1958, La fête de la tour des âmes 1974, Villa des hasards 1984, etc

Estudià al liceu francès de Kabul El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil 2000, A fghanistan 2002, i Terre et cendres 2004, premiada a Canes, i basada en la seva primera novella del mateix títol 2000, escrita en persa Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novelles Les mil cases del somni i del terror 2002 i El retorn imaginari 2005 La seva quarta novella, escrita en francès, Syngué Sabour Pierre de patience…

Professor de geologia i mineralogia a l’escola de mines de Saint-Étienne 1885-94 i de l’École de Mines de París des del 1894, dirigí el Service de la Carte Géologique de França Fou un dels principals sostenidors de la teoria del mantell de corriment De les seves obres cal destacar Les nappes des Alpes orientales et la synthèse des Alpes 1903 i, com a poeta, À la gloire de la Terre 1922 i La joie de connaître 1926 El seu nebot, Henri Termier Lió 1897, geòleg també, fou cap del Service Géologique del Marroc 1940-45 i professor a Alger 1945 i a la Sorbona 1955 Les seves obres més importants són…

Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la novella Au…