Resultats de la cerca

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

Restà uns quants anys a París 1902-14, on publicà les seves primeres obres Tornà a Suïssa i collaborà en els Cahiers Vaudois 1916 Conreà la poesia Le petit village 1903, Chansons 1914, la narrativa Aline 1905, Présence de la mort 1923, i l’assaig Questions 1935, etc

Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan

Ministre d’educació nacional del govern de Vichy 1940 membre de l’Académie Française, en fou exclòs el 1944, i el 1945 fou condemnat a mort per collaboracionisme Exiliat, el 1958 tornà a França, però el 1960 en fou expulsat És autor dels assaigs L’enfance 1927, L’amitié 1929, etc, i de dos volums sobre viatges a la Xina

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han…

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Durant el primer període del surrealisme publicà una sèrie de poemes escrits sota els efectes de l’hipnotisme Rose Sélavy , 1922-23 “Excomunicat” per Breton, abandonà l’activitat surrealista, i el seu llenguatge es tornà més sentimental, a la manera d’Apollinaire Corps et biens 1930 recorda els seus primers poemes i proses líriques, escrits entre el 1919 i el 1929 Són obres seves Fortunes, poèmes 1929-1942 1942, État de Veille i Le Vin est tiré 1943, Contrée i Trente Chantefables pour les enfants sages 1944 El 1944 fou detingut pels alemanys per activitats de resistència, i fou…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…

Inicià la seva carrera literària exaltant la força, la vigoria juvenil i la bellesa física Les Olympiques , 1924 La Rose de sable 1933, publicada el 1951 i Les célibataires 1933, publicada el 1951 marcaren la seva maduresa, que havia de culminar en la tetralogia de Les jeunes filles 1936-39, centrada en la seva misogínia Egotista, de religiositat jansenista i amb un estil d’escriptura inigualable, conreà també el teatre, utilitzant temes i personatges històrics La reine morte 1942, Le maître de Santiago 1947, Port-Royal 1954, etc Tornà a la narrativa del 1930 al 1971 no havia…