Resultats de la cerca

És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové del focus lluminós Els…

El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el flaix és…

Consisteix en una placa metàllica polida on hom disposa les fotografies un cop sortides del darrer bany del procés de revelatge i un cop passades per una solució esmaltadora Aquesta placa va muntada en una caixa que conté una sèrie de resistències elèctriques encarregades d’evaporar l’aigua de les còpies i d’assecar-les Per a grans laboratoris, hom fabrica esmaltadores cilíndriques o de tambor, augmentant així la superfície metàllica polida, les quals permeten d’esmaltar alhora un nombre més gran de fotografies

És molt més simple, però alhora molt més propens a fallar Va proveït d’un milliamperímetre i d’un element fotoelèctric per a mesurar la quantitat de llum reflectida per una imatge i calcular, així, el temps correcte d’exposició A diferència del fotòmetre, l’exposímetre proporciona dos valors la velocitat d’obturació i l’obertura de diafragma Una de les dues unitats és modificable manualment i l’altra es compensa automàticament a fi que l’exposició proposada sigui sempre correcta Els exposímetres de llum incident mesuren la quantitat de llum que rep un objecte o una escena, els de llum…

El 1922 començà a investigar la possibilitat de transmetre imatges a distància, i el 1926 obtingué un sistema pràctic del qual féu la primera demostració a Londres El 1928 reeixí a transmetre imatges de Londres a Nova York, i el seu sistema de 240 línies d’escombratge mecànic fou adoptat experimentalment per la BBC el 1929, fins que, el 1937, l’abandonà pel sistema de 405 línies d’escombratge electrònic També inventà un procediment per a obtenir imatges en color i tridimensionals 1944, un aparell d’infraroigs, capaç de recollir imatges en la foscor, i un sistema de reproducció estereofònica

Hom l’empra per a calcular el temps d’exposició N'hi ha de diverses menes, com el fotòmetre òptic , que es basa en una sèrie de colors o de xifres disposats a la part superior del visor de manera que cal escollir la xifra visible més baixa o bé el color més adequat que hom pot veure amb claredat, i el fotòmetre de cèllula fotoelèctrica o fotòmetre fotoelèctric , que és format per una cèllula fotovoltaica o fotoconductora i un galvanòmetre que indica el diafragma o el temps d’exposició

N'hi ha de dues menes el densitòmetre òptic , que indica sobre una escala graduada la densitat de cadascun dels tres colors bàsics, i el densitòmetre electrònic , que funciona mitjançant circuits electrònics i dóna mesures més exactes, puix que no depenen de l’apreciació òptica personal