Resultats de la cerca

El resultat és que es poden prendre fotografies amb un temps d’obturació relativament llarg sense la necessitat d’utilitzar trípode o altres sistemes de suport

Els sensors digitals estan formats per un conjunt de punts sensibles a la llum que avaluen la lluminositat i el color de l’escena i li assignen un valor numèric Aquests punts reben el nom de pícsels El nombre de pícsels que un sensor és capaç de registrar en determina la resolució Bàsicament, hi ha dos sistemes de sensors digitals, els de superfície , formats per un rectangle de pícsels que capta les imatges amb fraccions de segon però amb una resolució relativament baixa, i els de línia , formats per una línia de pícsels que recorre tota la superfície de l’enquadrament i que necessita…

L’original ha de ser una imatge digital, ja sigui obtinguda directament amb una càmera digital o a través d’un escàner a partir d’una imatge química Aquesta tècnica ha obert un nou camp dins el món de la imatge, ja que permet, amb molta facilitat, modificar imatges, eliminar-ne alguns elements, incorporar-hi parts d’altres fotografies, duplicar-ne alguns components, alterar el color, etc Les imatges, un cop retocades, es poden conservar en format digital o es poden filmar sobre suport químic

Hi ha tres tipus principals de paper fotogràfic en blanc i negre , destinat a positivar negatius en blanc i negre en color per a negatius , destinat a positivar negatius en color, i en color per a diapositives , destinat a fer ampliacions sobre paper de transparències positives El procés de traspàs de les imatges al paper requereix dues etapes l’exposició, que consisteix a projectar el negatiu o la diapositiva sobre el paper mitjançant una ampliadora, i el revelatge Recentment han aparegut en el mercat papers fotogràfics especialment fabricats per a reproduir imatges digitals

Les imatges obtingudes són imatges virtuals, ja que en realitat la informació és recollida en forma de valors numèrics emmagatzemats en qualsevol sistema de memòria informàtica així doncs, les imatges digitals només són visibles a través de monitors El sistema consisteix en una càmera digital, dotada d’un sensor digital i de memòria suficient per a guardar, com a mínim, una imatge sencera cada fotografia presa es grava en una targeta especial o es transmet directament a un ordinador La fotografia digital es basa en el principi de la divisió de les imatges en punts que a la vegada es…

També s’anomena multiplicador, ja que el resultat és equivalent a multiplicar la distància focal La seva utilització implica que arribi menys llum a la pellícula Se'n construeixen amb dos factors de multiplicació diferents X14, que multipliquen per 14 la distància focal de l’objectiu i provoquen una pèrdua de llum d’un pas de diafragma, i X2, que dupliquen la distància focal i provoquen una pèrdua de llum de dos passos

Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i impressiona de manera uniforme tot el…

Les imatges captades s’enregistren a la memòria informàtica de la mateixa càmera, en targetes intercanviables, o bé es transmeten directament a un ordinador per mitjà d’una interfície

Aquest trucatge, bàsicament fotogràfic, és emprat en el cinema i també en televisió