Resultats de la cerca

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Promotor dels esports de muntanya a la comarca del Maresme, fou un dels membres fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró 1935 Fou nomenat secretari de la secció de muntanya, fou membre de la junta directiva des d’aleshores i presidí l’entitat entre el 1962 i el 1964 A més d’ascensions i travesses als Pirineus i als Alps, a partir del final dels anys seixanta participà en expedicions al’Atles, a Kenya, als Andes del Perú, a Grenlàndia i a l’Himàlaia Aficionat a la fotografia, recollí nombrós material fotogràfic i guanyà diversos premis de fotografia de muntanya Rebé la medalla…

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el…

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments, del patronat de l’Escola…

Defineix el seu treball com la recerca dels rastres que les experiències psicològiques, personals, polítiques i històriques deixen en el cos humà Molt preocupada per la composició, més que per altres detalls tècnics, és meticulosa en el seu treball i sovint dibuixa les escenes abans de crear-les davant de l’objectiu Les seves fotografies s’exhibeixen a diversos museus d’art i galeries fotogràfiques Fou destacable l’exposició ""New Fotography 2011” al Museu d’Art Modern de Nova York És autora de Studio Visit Photographer Steps Out from Behind the Lens 2008 i Contact Sheet 152,…