Resultats de la cerca

El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris

Els objectius fotogràfics presenten les aberracions pròpies dels sistemes òptics A causa del cost de llur correcció són corregides només en part proporcionalment a la lluminositat dels objectius i segons les necessitats de llur utilització, de manera que aquests conserven un cert grau d’astigmatisme i d’aberració d’esfericitat

Consta d’una barra graduada degudament assentada, generalment de secció triangular per tal de minimitzar-ne les deformacions, al llarg de la qual hom fa córrer, variant la distància entre elles, les lents a estudiar, una font lluminosa i una pantalla, per tal de poder examinar la imatge de la font lluminosa, formada sobre la pantalla a través de les lents i així poder ajustar i equilibrar sistemes òptics

El primer model tenia un objectiu fix, un obturador de pla focal amb el transport de la pellícula i el tensor de l’obturador acoblat Més endavant, els models incorporaren objectius intercanviables, telèmetres acoblats, diverses velocitats d’obturació, etc

Els objectius normals són els més senzills de construir, ja que no necessiten gaires correccions òptiques i, per tant, són els que normalment proporcionen imatges de més qualitat Un objectiu es considera normal quan l’angle de visió no s’allunya gaire del propi de l’ull humà, al voltant dels 55º

Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’enfocament…

Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos laterals…