Resultats de la cerca

S’inicià en la fotografia com a ajudant del seu pare, fotògraf esportiu, i estudià a l’Escola de Periodisme Primera dona a l’Estat espanyol que es dedicà professionalment a la fotografia de premsa, fou objecte per aquest motiu de discriminacions Començà collaborant amb el seu pare en la premsa local, i féu reportatges notables, entre els quals destaquen els dedicats a la riuada de Terrassa del 1962 Aquest any fou contractada per Pueblo , diari per al qual treballà fins el 1975 i que decidí el seu trasllat a Madrid Especialitzada en temes de societat, destacà en els retrats de…

S'inicià com a fotoperiodista a la premsa de la seva ciutat natal, i aviat es convertí en un dels fotògrafs més destacats de la Transició  pels seus reportatges de la lluita antifranquista al carrer En particular, la foto presa al febrer del 1976 en la qual diversos policies apallissaven un grup d'activistes al passeig de Sant Joan de Barcelona entre els quals es trobaven Lluís Maria Xirinacs i Ferran Garcia Faria en la primera gran manifestació pacífica convocada per l'Assemblea de Catalunya causà un gran impacte internacional No publicada per cap diari de l'Estat espanyol, però…

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…

Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera…

Estudià a la Clark University on es graduà el 1994 Començà collaborant amb diversos diaris com a fotògraf i des de l’any 2000 treballa per a l’agència Getty Images, on ha fet el seguiment fotogràfic en zones conflictives i en guerra com ara l’Iraq, Libèria, el Congo, Indonèsia i el Líban, entre d’altres Ha rebut dos premis de fotoperiodisme de la National Press Photographers Assotiation pels reportatges a Libèria i a Albània, i el primer lloc en l’Atlanta Photojournalism Seminar pel material fotogràfic sobre la guerra del Líban El 2007 fou distingit amb el premi World Press Photo…

De jove emigrà a l’Argentina per exercir la seva professió, però aviat decidí d’anar-se'n De retorn s’establí a Barcelona 1889, on restaria per sempre Exercí de fotògraf professional i s’especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué en el judici de Ferrer i Guàrdia 1909 i que foren publicades en bona part de la premsa internacional Treballs seus aparegueren a Blanco y negro , La Ilustración Artística , Daily Mirror , etc Personatge molt…

Estudià enginyeria aeronàutica i treballà d’enginyer entre els anys 1961 i 1967 Al mateix temps exercia com a fotògraf del teatre Divaldo i Branou, a Praga, feina amb la qual guanyà el premi anual de fotografia del teatre el 1967 La seva obra més coneguda és, però, la sèrie de reportatges sobre la vida dels gitanos a la República Txeca, Anglaterra, Irlanda, França, Espanya i Portugal El 1970 se n'anà a viure a Anglaterra i França, però el 1991 tornà a la República Txeca per a treballar en un projecte sobre l’anomenat Triangle negre, la zona industrial i minera compresa entre…

Germà de Robert Capa , amb el qual collaborà a París Posteriorment, el 1937 anà a Nova York, i s’incorporà a la revista Life , i dos anys després hom li publicà el seu primer reportatge fotogràfic Continuà en aquesta revista fins el 1954, en què s’incorporà a l’agència Magnum arran de la mort del seu germà que n'havia estat cofundador i en fou president del 1956 al 1960 Exercí de fotògraf fins el 1974, cobrint una temàtica essencialment social i política El 1966 fundà amb altres fotògrafs el Fons Internacional per a la Fotografia Compromesa posteriorment anomenat Centre Internacional de…

Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge…