Resultats de la cerca
Es mostren 9183 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
via Àpia

La via Àpia al seu pas per Roma
Bert Kaufmann (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Camí romà que portava de Roma a Càpua.
Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres
Güel
.jpg)
Aspecte del campanar de l'església parroquial de Güel
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic municipi
Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…
Chamartín de la Rosa
Antic municipi
Antic municipi de Madrid, ciutat a la qual fou incorporat el 1947.
Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu
via Càssia
Via romana
Via romana que anava de Roma a Florència per Bolsena, Chiusi i Arezzo.
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
el Poble Nou de la Mar
Antic municipi
Antic municipi de l’Horta, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, i que fou creat el 1837, i annexat al de València el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h
les Masies de Taradell
Antic municipi
Antic municipi d’Osona, format per les masies del terme de Taradell, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762 L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina