Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
les Salines
Jaciment paleontològic
Jaciments de sal del municipi de Manuel (Ribera Alta), a l’esquerra del riu d’Albaida.
Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers
Broken Hill
Jaciment paleontològic
Nom anglès de Kabwe, Zàmbia, amb què és conegut un jaciment de restes d’homínids fòssils home de Rhodèsia
).
via Àpia

La via Àpia al seu pas per Roma
Bert Kaufmann (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Camí romà que portava de Roma a Càpua.
Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres
via Càssia
Via romana
Via romana que anava de Roma a Florència per Bolsena, Chiusi i Arezzo.
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Como Bluff
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic de l’estat de Wyoming (EUA).
Olduvai
Jaciment paleontològic
Jaciment fossilífer de Tanzània situat en el congost del mateix nom.
La seva importància està en els fòssils d’homínids trobats en alguns dels seus nivells, entre els quals cal esmentar les dues formes de zinjantrop descobertes per L Leakey, així com les restes d’un tipus d' homo sapiens que hom anomenà home d’Olduvai , d’estatura elevada i dolicocefàlia accentuada, datat en uns 600 000 anys És remarcable també l’abundància de fauna fòssil Hom continua actualment les excavacions
jaciment de la Solana
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, al municipi d’Ebo (Marina Alta), entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys.
Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats gastròpodes, ostracodes i bivalves i també restes de vertebrats peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents Telmatosaurus , Orthomerus i Pararhabdodon Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a Tricouté…
Roca dels Bous
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà del terme municipal de Camarasa (Noguera).
És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai S'hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m 2 i sense zones especialitzades
punta Nati
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al N de Ciutadella, Menorca, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant conill, el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet