Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
possibilisme
Política
Forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar amb altres partits o corrents, en canvi d’obtenir objectius parcials i immediats o de mantenir-se en el poder.
És oposat al radicalisme i hom el justifica adduint la necessitat d’adaptació a noves circumstàncies
Pedro Jiménez de Góngora

Pedro Jiménez de Góngora
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Diplomàtic i escriptor castellà.
Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal
Josep Garriga
Història del dret
Jurista i científic.
Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787
Emmerich de Vattel
Història
Història del dret
Diplomàtic i jurista suís.
Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional
Bernat Joaquim Danvila i Villarrasa
Economia
Història del dret
Jurisconsult i economista.
Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen
Joan Eixemeno
Història
Política
Cristianisme
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant…
Joseph Addison
Joseph Addison
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Política
Escriptor i polític anglès, graduat a Oxford el 1693.
Els seus treballs com a llatinista i l’amistat amb Dryden li valgueren una pensió de l’estat que li permeté de viatjar per Europa del 1699 al 1704 De retorn a Anglaterra inicià la seva carrera política, al costat dels whigs , com a diputat 1708, primer secretari del virrei d’Irlanda 1709 i secretari d’estat 1717 L’any 1718 deixà la política i es retirà amb una elevada pensió al Holland House Kensington, Londres, on morí un any després De les seves obres, que comprenen gèneres molt diversos, destaquen l’epístola poètica A Letter from Italy 1704, el poema The Campaing 1705, escrit amb motiu de…
Jaume Curbet i Hereu
Política
Polític i expert en seguretat.
Cursà estudis de filosofia i de criminologia, que no acabà, i aprofundí de manera autodidàctica en el coneixement de les institucions d’ordre públic i el seu funcionament Fou un dels fundadors més joves del PSC-Reagrupament i passà posteriorment al PSC-PSOE Fou tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat durant el primer mandat de l’alcalde Joaquim Nadal 1979-83, i les seves mesures de professionalització i d’adaptació al nou règim democràtic de la policia municipal de Girona foren un exemple per a moltes corporacions locals i inspiradores del model de seguretat català, al qual…
Partito Comunista Italiano
Política
Partit polític italià, precedent de l’actual Partito Democratico
.
Fou creat el 1921, arran del congrés de Liorna, per A Gramsci, A Bordiga i P Togliatti, de l’ala dissident de l’extrema esquerra del Partito Socialista Italiano Dissolt el 1926 pel feixisme, s’organitzà clandestinament mentrestant Bordiga havia estat expulsat del partit i tingué molta importància en la Resistència italiana durant la Segona Guerra Mundial Acabada la guerra i fins el 1947 formà part del govern de coalició juntament amb cinc altres partits antifeixistes A partir del 1956, arran de la desestalinització a Rússia i de la repressió de la revolta hongaresa, Togliatti preconitzà la…